‘La contadora de películas’ s’ha estrenat a escala mundial als cinemes de l’estat espanyol. Aquesta coproducció internacional, rodada al desert xilè d’Atacama, té un elenc de luxe d’arreu del món amb actors com Bérénice Bejo, Daniel Brühl i les xilenes Sara Becker i Alondra Valenzuela. Un equip del ‘Plaça Tísner’ ha parlat amb la directora del film, Lone Scherfig, i un dels seus protagonistes, Antonio de la Torre.
‘La contadora de películas’ (2023) és una adaptació del relat homònim de l’escriptor xilè Hernán Rivera. “La llegenda sobre una noia que explica pel·lícules és l’essència del llibre, però el film es fixa en molts més detalls que el relat, que és bastant curt, així que hi hem fet canvis substancials per fer un film amb més vitalitat“, explica Lone Scherfig, directora de ‘La contadora de películas’. Scherfig ha rebut diversos reconeixements internacionals per llargmetratges com ‘Italiano para principiantes’, així com també nominacions als Bafta i als Oscars per ‘Una educació’.
50 dies rodant al desert
La pel·lícula es va rodar durant mesos al desert d’Atacama per tal de ficcionar la vida d’una família d’un poble miner als anys 60 situat al desert xilè. “El compromís de rodar en localitzacions reals va ser molt important. Crec que devem a la història i a la protagonista el fet d’intentar-ho fer d’una manera autèntica, tot i que fos un rodatge dur, en contrast amb els glamurosos fragments de pel·lícula que ella mira”, relata Scherfig.
Fer punta al xilè
Els actors internacionals s’han hagut d’enfrontar a un repte important: aprendre a parlar xilè com un oriünd d’Atacama. Antonio de la Torre va fer una immersió total en la cultura xilena per tal d’aprendre l’idioma d’una manera com més realista millor: “Quan corria escoltava la ràdio xilena, també veia la televisió, intentava parlar tota l’estona amb els actors xilens i els preguntava tots els dubtes que tenia sobre la llengua”, explica De la Torre. El malagueny, guanyador de dos premis Goya, defensa la versió original de les pel·lícules com “l’única forma de ser realista en el cinema”.
Un guió de luxe
Pel que fa al guió, és el resultat d’una feina a sis mans signada per Walter Salles, Rafa Russo i Isabel Coixet. Tot i això, Walter Salles és l’impulsor del projecte, en què fa més d’una dècada que treballa. De fet, es tracta d’un guió ambientat a les mateixes mines del desert on el Che va fer l’emblemàtic recorregut de ‘Diarios de motocicleta’, film premiat als Oscars dirigit pel mateix Salles.
“El llenguatge del film havia de ser força elegant perquè és una pel·lícula sobre pel·lícules. I aquest poder del cinema no només serveix com a font de reconfort i via d’evasió sinó també com una finestra oberta al món“, conclou Lone Scherfig, directora del film.
