Albert Sáez, periodista i director d”El Periódico’, passa pel ‘Mirador Barcelona’, del “bàsics”, una atalaia des d’on mirar amb perspectiva la ciutat. Saéz és doctor en periodisme i ha estat professor i vicedecà de la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull. Ara, celebra al capdavant d”El Periódico’ els 45 anys de vida del mitjà, que parla de la Gran Barcelona. I és que per Sáez “àrea metropolitana” és un nom que no li agrada i considera que “tenim un repte, que és trobar un nom a l’àrea metropolitana”. Creu que és un espai on la gent sap d’on és, però no sap on és. “Jo sé que soc de tal lloc, però hi ha un moment que no sé si soc a l’Hospitalet, si soc a Barcelona, a Santa Coloma, però sé que soc de Santa Coloma, o de l’Eixample o d’Horta”.
El director d”El Periódico’ va néixer al Turó de la Peira i recorda quan la seva mare anava a El Corte Inglés i deia que anava a Barcelona. Mirant enrere, des del naixement del diari, l’any 78, creu que la ciutat “en global ha millorat”. Considera que “la democràcia ha portat una ciutat més pensada per a les persones i s’ha combinant progrés econòmic amb progrés de les persones i en els últims temps ha incorporat la preocupació mediambiental”.
“Jo sempre dic que l’Eixample és molt excepcional”
Una de les coses que creu que donen personalitat a Barcelona és l’Eixample. “Jo sempre dic que l’Eixample és molt excepcional”. Explica que abans del turisme era un barri de classes mitjanes amb una renda molt igualada, un fet que considera que no és normal en altres capitals, ja que el centre “normalment és de luxe i despatxos”. De la mateixa manera que aquest districte, creu que les viles que es van annexionar més tard a la ciutat també mantenen certa personalitat.
Creu que la informació local genera molt d’interès a Barcelona
En l’àmbit periodístic, aposta per la informació local i assegura que a Barcelona genera molt d’interès. A més Sáez creu que aquest tipus de cobertura informativa genera més vincle amb l’audiència.
Pel que fa als barcelonins, diu que “som capaços de debatre qualsevol cosa”. Un exemple explica que és el pessebre de la plaça de Sant Jaume, tot i que ja li sembla bé. Argumenta que això és el que passa en poblacions petites que confronten les coses del dia a dia. Tot i que està conforme amb els debats, creu que de vegades “falta asserenar-los”. Un exemple, el turisme: “Ni una tolerància absoluta, que pot fer marxar la gent del seu barri, ni tampoc un negacionisme“. Diu que el turisme té inconvenients i que potser s’hauria d’acotar el pes que té a la ciutat, però també genera llocs de treball, inversions, etc.
