Clara Peya es rebel·la contra la dictadura de la perfecció en el seu nou disc: ‘Corsé‘. Es tracta del seu 13è treball i inclou, precisament, 13 temes escrits i compostos per ella, però interpretats per 13 artistes diferents. La pianista, compositora i creadora ha visitat ‘Plaça Tísner‘ per parlar-nos d’aquest àlbum que presentarà en directe a Barcelona el proper 15 de novembre. Serà la sala Paral·lel 62 en el marc de la programació del Festival de Jazz de Barcelona.

Reivindicar la imperfecció

‘Corsé’ reflecteix diferents tipus de cotilles que la societat ens imposa com la pressió estètica, l’estigma que envolta el patiment mental o el tabú i incomprensió entorn del suïcidi. Les composicions transiten i fan evidents aquestes realitats però sobretot esdevenen un crit a través de l’art per dinamitar-les i posar en valor els vincles i les cures enfront d’un entorn hostil. “És una crítica absoluta al sistema”, explica Peya sobre la mirada que plana en aquest àlbum i, d’alguna manera, està present en el conjunt dels seus treballs artístics.

La imperfecció existeix perquè estem vives”

Un disc coral

El tema que obre és disc és ‘Sota les dents’, a qui posa veu Leo Rizzi. És un dels quatre senzills que han estat avançaments del disc, publicat el 15 de setembre, i que compten amb vídeoclip al costat de ‘Cerebralmente’, amb Ede; ‘El tall’, amb Ferran Palau; i ‘Nana para mí’, que tanca el treball i que canta Sílvia Pérez Cruz. Momi Maiga, Marina Herlop, Albert Pla, Iris Deco, Àlex Serra, Maren, Anna Ferrer, Pol Batlle i Salvador Sobral són els altres artistes que participen al disc.

El “mosaic” de Clara Peya Rigolfas

  • Un animal: el seu gos Cornèlia, protagonista de la foto de perfil de WhatsApp de la Clara. Té set anys i en fa sis que l’acompanya.   
  • Un instrument: el piano. El toca des de la infantesa i, en més d’una ocasió, ha dit que per a ella ha suposat “un refugi” on abocar neguits i malestars.   
  • Un aprenentatge: conviure amb el patiment mental. Rebre el diagnòstic, als 21 anys, de trastorn obsessiu compulsiu li va permetre entendre millor i compartir obertament les seves incomoditats.  
  • Un concepte: la imperfecció. És el que reivindica en el seu disc ‘Corsé’, un treball coral que convida a rebel·lar-se contra les normes i pressions que la societat i nosaltres mateixos ens imposem.  
  • Un número: el 13.‘Corsé’ és el tretzè disc de la Clara i inclou 13 cançons cantades per 13 artistes diferents.  
  • I una plaça: la de Sant Felip Neri. És un lloc que la Clara associa a l’adolescència, etapa en què hi anava sovint. Li agradava estar-hi i observar la gent que hi passava. 

L’entrevista sencera, al ‘Plaça Tísner’