La infantesa de milers de catalans nascuts als anys 60 i 70 està íntimament lligada als dibuixos senzills i coloristes d’una vintena d’il·lustradores que van omplir de vida milers de llibres de text, contes i àlbums il·lustrats que ja formen part de la història de la literatura infantil i juvenil feta a Cataluya al segle XX.
Un equip del ‘Plaça Tísner‘ ha parlat amb Fina Rifà Llimona, Carme Solé Vendrell, Marta Balaguer Julià i Gemma Sales Amill, quatre de les dibuixants que van posar cara als protagonistes dels contes que van marcar la infantesa de la generació “boomer”. Fins al proper 1 d’octubre, algunes de les seves creacions es poden veure a l’exposició “Il·lustríssimes. Dones que van dibuixar el segle XX” al Museu d’Història de la Ciutat.
Tothom feia dues rodonetes a les galtes, jo vaig decidir no dibuixar-les per fer les cares més naturals”
Més de 50 anys dibuixant
Fina Rifà va il·lustrar el seu primer llibre infantil als anys 60 i amb més de 50 anys de carrera ha esdevingut un personatge clau de la il·lustració per a infants a Catalunya, als 84 anys continua conservant una lucidesa i un sentit de l’humor molt fi. Recorda perfectament els primers contes que va il·lustrar, en què va decidir deixar de dibuixar “rodonetes” per fer les galtes dels nens i mirar de fer les cares “més naturals”. Entre els més de 200 llibres que ha il·lustrat hi ha des de “Veniu a buscar tresors”, d’Eulàlia Valeri (SD Edicions), fins a l’adaptació de Xavier Bru de Sala “Moisès: de l’Antic Testament” (Proa).
Fina Rifà, una referència
Carme Solé té molt clar que Fina Rifà va ser la persona en qui es va emmirallar en els seus inicis com a il·lustradora, recorda que va ser gràcies a ella que va començar a treballar amb l’editorial La Galera: uns “temps difícils” en què treballaven “per una pesseta”, afirma Solé, que assegura que el fet que es cobrés molt poc era el motiu principal perquè les il·lustradores de contes infantils dels anys 70 a Catalunya només fossin dones, no homes.
Amb la Fina Rifà vaig aprendre a mirar i dibuixar allò que mirava”
Marta Balaguer també conserva intacta la seva admiració per Fina Rifà, que li va mostrar el camí per fer d’il·lustradora: “Vaig tenir la sort que em fes de mestra”, afirma, i diu amb molt d’amor que amb ella va tenir la sort d’aprendre “a mirar i a dibuixar allò que mirava”. Balaguer es dedica a il·lustrar llibres per a infants des del 1979, entre els quals “En Jaumet de les Xanques” (Publicacions de l’Abadia) i “Quina nit de reis” (El vaixell de Vapor). Ha rebut el Premi de la Crítica Serra d’Or i l’Apel·les Mestres, entre d’altres.
Un llibre pot ajudar a fer que a un nen li canviï la vida”
Gemma Sales va començar a il·lustrar llibres escolars, i el 1985 va fer el seu primer llibre infantil amb l’editorial Joventut, “M’agraden els monstres”. També va participar en la mítica col·lecció juvenil dels anys 80, “Tria la teva aventura”, de Timmun Mas, en què va dibuixar “La senda de las palmeras“, de Fernando Alcántara. Entre altres, ha rebut el Premi de la Crítica Serra d’Or.
Des dels tres anys
“Jo, per dibuixar, he de saber què faré”, explica Carme Solé. I veient la seva carrera prolífica com a artista és evident que sempre ha tingut les coses molt clares. Ha il·lustrat més de 900 contes i llibres, entre els quals textos de García Márquez, Bertolt Bretch, Mercè Rodoreda i Pere Calders. Va rebre el Premio Nacional de Ilustración el 1978 i la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes l’any 2021. Entre els seus llibres més coneguts hi ha “La lluna d’en Joan” (Rosa Sensat), i també ha fet les il·lustracions d'”Els nens del mar” (Corre la Voz), de Jaume Escala. Solé, que encara recorda el primer dibuix que va fer amb tres anys, té molt clara la importància de la literatura infantil i juvenil: “Un llibre pot ajudar a fer que a un nen li canviï la vida“.
