Avui ens capbussarem en la història de l’art i el disseny, però per parlar amb la historiadora de la moda Sílvia Rosés Castellsaguer. Ella ha preferit les teles de vestir a les de pintar, que sap que una peça de roba pot ser una arma política i que ha format part d’una àmplia banda de degenerades.
Sílvia Rosés Castellsaguer parla sobre els inicis de la indumentària, en la Grècia i la Roma clàssica, on l’essència de la roba entre homes i dones era la mateixa, a diferència dels anys i els segles posteriors, on la roba masculina i femenina va evolucionar cap a la consolidació d’uns estereotips de gènere i uns rols molt marcats i oposats. Després de l’antic règim i durant el pas a l’home modern, es va decidir quin havia de ser el concepte de feminitat que havia de regnar a partir d’aquell moment: es deixava enrere la dona ostentosa que participava de la vida social de la cort, i s’obria pas la dona rousseauniana que havia d’estar relegada a l’entorn domèstic.
