L’Arxiu Històric i la biblioteca són el tresor del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Estan ubicats al carrer dels Arcs, 1-3, davant l’icònic mural de Picasso de la seu del COAC. Els milers de vianants que passen de llarg per davant seu desconeixen que hi allotgen uns dos milions de documents, plànols, dibuixos, esbossos, fotografies i llibres dels arquitectes més representatius del nostre país.
L’Arxiu Històric és la joia del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ”
L’arxiu disposa d’un fons especialment complet pel que fa a l’arquitectura del segle XIX, el Modernisme, el racionalisme i els projectes dels principals representants dels anys 50 del segle XX (com Francisco Juan Barba Corsini o l’estudi MBM, format per Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay). El degà del COAC, Guim Costa Calsamiglia ho té molt clar: “És la joia del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya”.
Donacions desinteressades
Es nodreix de donacions desinteressades d’uns 200 professionals col·legiats que s’han retirat: “Ara estan entrant els arxius dels arquitectes dels Jocs Olímpics”, explica el director de l’arxiu i la biblioteca del COAC, Moisés Puente, a un equip del programa ‘Plaça Tísner‘.
Dos milions de documents únics, entre els quals els plànols originals del Palau de la Música fets a mà per Domènech i Montaner, dibuixos de l’Edifici Històric de la UB d’Elies Rogent, de la font de la plaça d’Espanya de Josep Maria Jujol i centenars de documents dels integrants del GATPAC o els dibuixos alçats en color de Federico Correa.
De Manuel de Solà Morales, un dels arquitectes més influents a Barcelona, també en conserva intacta la seva prolífica biblioteca, a la sala que porta el seu nom.
Difusió del patrimoni
A més de custodiar el seu extens fons, l’altre objectiu de l’Arxiu Històric del COAC és mostrar i difondre el seu patrimoni a través de la cessió de material per a nombroses exposicions temporals, com la dedicada a Correa i Milà al Centre d’Arquitectura Oberta (fins al 4 de juny del 2023). També nodreix de contingut alguns museus, com el Centre d’Art Reina Sofia, a Madrid: “Gairebé tota la col·lecció d’arquitectura que té és nostra”, afirma Moisés Puente.
El que tenim és per ensenyar-ho, no per atresorar-ho”
Maspons, Català-Roca i la fotografia d’arquitectura
Un altre dels tresors més preuats d’aquest centre de documentació és l’arxiu fotogràfic, ua de les millors d’imatges d’arquitectura de l’estat, que conserva els fons de fotògrafs de gran rellevància com Oriol Maspons, Lluís Casals, o Català-Roca, de qui custodia 200.000 negatius. “Per fer l’arquitectura més entenedora per al gran públic, la fotografia és imprescindible“, afirma el director de l’arxiu.
Una biblioteca per mostrar, no atresorar
A tot aquest patrimoni, cal sumar la biblioteca del COAC. “És la millor d’arquitectura de tot l’estat“, diu Puente, i la segona d’Europa en número de volums, amb més de 180.000 referències amb obres a partir del segle XVI. Té autèntics tresors del Renaixement, com el “II terzo libro dell’architettura” de l’italià Sebastian Serlio (que data del 1544), gràcies al qual l’arquitectura clàssica va arribar al nostre país, o alguns llibres “estranys” de les avantguardes europees. Recorda el seu director que és una biblioteca oberta perquè la gent vingui a consultar-la perquè “el que tenim és per ensenyar-ho, no per atresorar-ho“.
Allò que quedarà per sempre
Puente se sent orgullós de treballar amb la part patrimonial sel seu ofici, “amb allò que els arquitectes estem llegant per al futur“, allò que “quedarà per sempre”, i reconeix que abans que desapareguin els arxius en paper substituïts per la digitalització, vol aconseguir documentar els que encara no s’han reivindicat prou, com el treball de dones arquitectes del segle XX, molt invisibilitzades a la professió, i els dels moviments socials com l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris.
