Actualment no és possible accedir a l’interior de la Casa Pascual i Pons, situada al principi del passeig de Gràcia, a tocar de la plaça de Catalunya (passeig de Gràcia, 2 i 4). Al marge de les tres empreses que ocupen les seves oficines, aquesta joia del modernisme, obra del prolífic arquitecte Enric Sagnier, no està oberta als barcelonins.
La nostra feina ha estat donar-li una nova vida a l’edifici sense deteriorar el seu aspecte patrimonial”
Un equip del ‘Plaça Tísner‘ hi ha pogut entrar amb l’estudi d’arquitectura Espinet+Ubach, que s’ha encarregat de la rehabilitació d’aquest edifici històric construït entre 1890 i 1891. “La nostra feina ha estat donar-li una nova vida sense deteriorar el seu aspecte patrimonial”, afirma l’arquitecte Miquel Espinet.
Des dels elements de pedra de les seves façanes fins al sumptuosos acabats de la planta noble, com la impressionant xemeneia, els vitralls de Bonet i de Rigalt, l’escala d’honor i el seu cimbori, la forja de la barana i la finestra que donen accés al principal, el terra de mosaic de tessel·les i altres peces de fusteria que s’han recuperat gràcies a la intervenció de mestres artesans.
Pinacles i vista a plaça de Catalunya
Pujar a la terrassa de la Casa Pascual i Pons i quedar-s’hi una estona és la millor manera d’acabar meravellat per aquest palau d’estil neogòtic. Més enllà de la vista cap a plaça de Catalunya, els ulls se’ns van cap als dos pinacles que coronen l’edifici.
Se n’ha fet una restauració integral “a partir dels 21 tipus d’escates, que s’han reconstruït tant amb el color com en la forma que tenien originalment”, explica Josep Parramon, cap de projecte d’Espinet+Ubach. Parramon afegeix que amb la reforma de l’edifici “l’han canviat de segle”, pel que fa a tecnologia, prestacions climàtiques i sostenibles, allargant la seva vida uns altres 50 anys.
Qui pot entrar-hi cada dia?
Només els treballadors de tres empreses poden accedir a diari a aquest edifici de tres façanes, que miren cap a la ronda de Sant Pere, el passeig de Gràcia i el carrer de Casp. Els llogaters més antics són la Cambra de Comerç Francesa a Espanya, que hi tenen les seves oficines des del 1928. “És un tros d’història”, diu amb orgull Christian Marion, el seu director general, i reconeix que per a ells és una carta de presentació immillorable de cara als seus socis i clients.
També se suma a aquesta sensació de privilegi la directora de Felices Agency, Maite Felices, que des del seu despatx showroom ubicat a la torre circular se sent “honorada” d’entrar-hi cada dia, com a bona “barcelonauta” que és. El tercer llogater d’aquest edifici de Catalana Occidente és una coneguda multinacional que dissenya i fabrica components electrònics, amb botiga just davant.
Això està aquí perquè la gent ho vegi. No pot ser que aquest edifici continuï tancat al públic 40 o 50 anys més”
Hi podran fer visites els barcelonins?
Els propietaris de l’edifici i la família Sagnier volen seguir reivindicant aquest antic palau construït per a les famílies Pascual i Pons, que es va restaurar al 1984, ara fa 40 anys, per l’estudi d’arquitectura Martorell-Bohigas-Mackay. Aleshores es va fer una remodelació perquè l’edificació estava severament afectada pel pas dels anys.
Amb la reforma actual s’han obert les zones interiors per adaptar-ne l’ús i han sumat cinc noves plantes subterrànies que es destinen a zona d’aparcament. Unes obres que s’han allargat més de quatre anys.
“Les ciutats grans, patrimonials, com és el cas de Barcelona haurien de conservar més i enderrocar menys”, defensa amb vehemència Miquel Espinet. L’arquitecte creu també que la Casa Pascual i Pons s’hauria d’obrir al públic: “Això està aquí perquè la gent ho vegi”, diu amb rotunditat. I afegeix que és partidari que els edificis obrin les portes amb jornades especials. “No pot ser que l’edifici continuï tancat 40 o 50 anys més”.
