La compositora i guitarrista Amaia Miranda presenta aquest dijous, 11 d’abril, en concert el seu segon disc ‘Mientras vivas brilla‘. La cita és a les 20 h a la Sala 3 Tete Montoliu de L’Auditori però, abans, ha visitat el plató de ‘Plaça Tísner‘ per parlar-nos d’aquest àlbum i interpretar-nos en directe ‘Será mejor’, un dels seus temes.
El fil del temps
Tenia 16 anys quan, en una classe d’història de la música, l’Amaia va sentir a parlar per primera vegada de l’epitafi de Seikilos. Es tracta d’una inscripció funerària, datada entre el 200 aC i el 100 dC i trobada en territori de l’actual Turquia, que recull la que està considerada la composició musical més antiga que es conserva completa a Occident.
‘Mientras vivas brilla‘, el primer vers d’aquesta obra pretèrita, viatja al nostre present en el nou treball d’Amaia Miranda. La compositora i guitarrista l’ha triat com a títol del seu segon àlbum, però també s’expandeix en el seu interior: en toca la melodia original com a obertura del disc, en canta el text al tercer tema i tanca el treball oferint-ne la seva reinterpretació musical.
Creació lligada a l’emoció
Amaia Miranda explica que no premedita els seus treballs discogràfics, sinó que és després d’haver compost alguns temes quan s’adona què desprenen. En la mateixa línia afirma que li agrada enregistrar tan aviat com li és possible allò que compon per intentar mantenir al màxim l’emoció d’on ha sorgit.
Amb una sòlida formació musical acadèmica, Miranda confessa que li ha calgut desprendre’s de certa tendència al virtuosisme tècnic per permetre emergir la seva pròpia veu artística. Es va materialitzar en un primer disc publicat fa dos anys: ‘Cuando se nos mueren los amores’. Ara hi suma ‘Mientras vivas brilla‘, en què continua mostrant el seu projecte personal, que combina amb la producció i la col·laboració com a guitarrista amb altres artistes.
El “mosaic” d’Amaia Miranda
- Una artista: Maddison Cunningham. N’admira el so i la connexió que manté amb la guitarra. La seva manera de fer l’ha convertida en una referent en aquest camp, també per a l’Amaia.
- Un llibre: ‘La vida privada de los árboles’, del xilè Alejandro Zambra. Li agrada aquest autor i n’ha llegit totes les novel·les, de les quals destaca el seu estil poètic.
- Una guitarra: una del 1913 amb què està tocant recentment. Un instrument fet a València i del qual es va enamorar en veure’l a Buenos Aires, on el va comprar.
- Un repte: no deixar mai de gaudir del procés de fer musica, tot i el funcionament de la indústria musical, on hi ha moltes maneres de fer que no comparteix.
- Un espai: el Laboratori d’Arts Contemplatives, a Tavertet. Una residència en aquest inspirador refugi de creació va contribuir a donar to i forma al seu segon disc ‘Mientras vivas brilla’, del qual avui ens ve a parlar.
- Una plaça: la plaça Nueva de Bilbao. L’Amaia, que va néixer a la ciutat basca, té el record d’anar-hi molts diumenges a passejar amb els pares o veure-hi algun concert.
