‘Mi rostro es un mapa de mi cuerpo’ és el nou poemari de l’escriptora Ale Oseguera. El rostre i el cos del títol són molt presents en els seus versos, pels quals també transiten qüestions com el vincle amb els avantpassats, la migració i la memòria. Segons ha explicat a ‘Plaça Tísner‘, l’obra és un viatge cap al seu interior per descobrir quines parts s’hauria de treure per no ser discriminada com a dona migrant.
Per Oseguera, hauríem de conèixer i reconèixer que tots som estrangers i que, per tant, hauríem de trobar la nostra estrangeritat per buscar llocs en comú amb la resta de persones que ens permetin comunicar-nos i unir-nos en lloc de separar-nos. I en aquest escenari, ha conclòs: “És on hi ha l’esperança“.
“Sempre ets entre dues terres”
Seguint amb la reflexió sobre el fet de ser migrant, Oseguera ha destacat: “Sempre ets entre dues terres i pensant on és casa teva”. La gent, explica, “es pensa que ets d’on vas néixer, i no sempre és així“. I s’ha queixat que com a migrant és molt difícil establir una llar fora del lloc de naixement. “Buscar una casa és una lluita constant, perquè cada any has d’anar a estrangeria amb la por de saber si et falta algun paper, i pots quedar-te sense casa i sense país“.
El “mosaic” d’Ale Oseguera
- Un esdeveniment cultural: Kosmopolis, la festa de la literatura amplificada. L’Ale confessa que li ha costat no sentir-se sobrepassada per l’àmplia oferta d’activitats de la ciutat. Va a les que pot, però el que no es perd mai és aquesta trobada literària biennal que se celebra al CCCB des del 2002.
- Una experiència: viatjar pel sud-est asiàtic. L’Ale ha recorregut Laos, Tailàndia, Malàisia, Birmània, Cambodja i Singapur. Va descobrir que aquests paisatges, que a molts els resulten exòtics, per a ella, com a llatinoamericana, són extremadament familiars.
- Una data: el 12 de octubre. L’anomenat Dia de la Hispanitat hauria de ser, en tot cas, una jornada de denúncia d’un dels majors genocidis de la història. Per l’Ale, l’únic a celebrar, és el seu aniversari.
- Una influència: Gloria Anzaldúa. I, en particular, la seva obra ‘Borderlands’ i el seu treball acadèmic sobre les identitats frontereres i els feminismes no blancs.
- Un deessa: Coatlicue. Es representa amb dos caps de serp, perquè la seva figura s’associa amb la dualitat. Aquesta divinitat de la mitologia mexicana està molt present a ‘Mi rostro es un mapa de mi cuerpo’, el poemari que l’Ale ens ve a presentar.
- Una plaça: la de Santa Caterina. Està al costat del carrer on va viure fa 10 anys i en guarda molt bon record perquè hi va passar moltes estones i va conèixer gent de tot arreu.
