Es defineixen com un duet d’art-rock electrònic, com a compositors de cançons pop populistes i productors de mantres romanticosexuals. Creadors d’un gènere a cavall entre el misticisme i l’humor, Hidrogenesse són Carlos Ballesteros Cano i Genís Segarra Rúbies, un dels duets més interessants del panorama pop electrònic.
“No ens agrada el full en blanc”
Carlos i Genís treballen braç a braç en tot el collage creatiu d’Hidrogenesse i tenen el seu propi segell, Austrohungaro. Tenen una discografia de 10 àlbums, l’últim, ‘Cielo repleto de naves extraterrestres‘, un encàrrec de Nacho Vigalondo per a un dels capítols de l’actualització de la sèrie ‘Històries per no dormir‘. En aquest nou treball, fugen de la part més còmica i s’endinsen cap a l’univers cinematogràfic de la por i la intriga.
Un encàrrec que, segons han assegurat al ‘Plaça Tísner‘ era molt clar des del principi: “Havia de tenir un efecte depressor per compensar el volum d’energia que hi havia en un repartiment encapçalat per Javier Gurruchaga i Carlos Areces“. Un resultat que sembla haver agradat al director, que ja els ha tornat a trucar per al següent projecte, el llargmetratge ‘Daniela Forever‘. En aquest cas, però, Hidrogenesse serà un personatge de la història.
Ens va molt bé que ens donin idees, perquè no ens agrada el full en blanc”
Uns encàrrecs que segons els dos artistes reben amb molta satisfacció: “Ens vam prometre acceptar-ho tot, i ho estem aconseguint. Ens va molt bé que ens donin idees, perquè no ens agrada el full en blanc“. I de fet, l’últim tema que han presentat és una cançó dedicada a Barcelona que només es pot escoltar a la mostra “Ciutat de sorra” que l’artista David Bestué exposa al Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats.
Relació amb la IA
Preguntats sobre què en pensen de la intel·ligència artificial, el duet ha estat clar: “És una eina i segur que es pot fer servir, però ara com ara nosaltres en diem estupidesa artificial“. De fet, l’única vegada que l’han fet servir, va ser l’any 2000 quan van traduir una entrevista de Morrissey, i el resultat no va ser el que esperaven: “No s’entenia res, per això diem que crea confusió i no creiem que canviï el món“.
Properes actuacions
Tot i que asseguren que no acostumen a tocar a grans festivals, ho faran en els tres concerts següents. El primer que hi ha a l’agenda és el proper 5 de juliol a l’Atlantic Pride de la Corunya. Dos dies després, el 7 de juliol, actuaran al BBK Arenal, a Bilbao. I finalment, el 15 de setembre els podrem veure a Barcelona. Serà al Festival Bis Barcelona, al Paral·lel 62.
El “mosaic” d’Hidrogenesse
Un nom: Hidrogenesse, sorgit del joc de paraules d’una marca de sabó i el nom de Genís, un dels components.
Un disc: ‘Cielo repleto de naves extraterrestres’, un àlbum instrumental de música electrònica compost per un dels capítols del remake de la sèrie ‘Històries per no dormir’.
Un referent: Sara Montiel. La diva manxega els ha inspirat per reversionar un tema que van compondre Carlos Berlanga i Nacho Canut de Fangoria, ja fa tres dècades.
Una ciutat: Ciutat de Mèxic, on asseguren que després de Barcelona és el lloc on més temps han viscut. De fet, allà tenen una comunitat de seguidors fidels i algunes de les seves cançons com ‘No hay nada más triste que lo tuyo’ per a la banda sonora de la pel·lícula mexicana ‘Distancias cortas’.
Una exposició: “Ciutat de sorra”, de l’artista David Bestué, que trobareu al Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats. El duet d’Hidrogenesse ha fet una cançó dedicada a Barcelona que només es pot escoltar visitant la mostra.
Una plaça: la de Sant Josep de Calassanç, situada a tocar de l’Hospital de Sant Pau, al barri de Camp de l’Arpa del Clot.
