La persona experta en sèries del ‘Plaça Tísner‘, Mariona Borrull Zapata, ens presenta set títols “específicament pensats per abraçar tot l’espectre vacacional català: sèries per quan tots els plans ens fallen, guies turístiques alternatives, programes per desconnectar el cervell del tot…”. Però Borrull també ha triat sèries per si ens quedem a Barcelona, que parlen “de com de bé s’hi està a casa”.

‘Gravity Falls’ [2012-2016]

Disney+

Mariona Borrull arrenca la llista amb “una perla sobre les vacances d’estiu que no es considera un clàssic només perquè és de dibuixos”. Per Borrull, “és curta, per a criatures i adults, i enganxa com la sorra entre els dits.

Gravity Falls és el nom del lloc on els pares de Mabel i Dipper els envien a passar l’estiu. Allà el seu besoncle els obliga a treballar a la botiga del petit gabinet de curiositats que ha muntat per estafar els turistes que visiten Oregon esperant trobar-hi alguna criatura mitològica. El gran gir, explica Borrull, ve quan Dipper troba un llibre d’invocacions i comença a despertar monstres de veritat. Per començar, el monstre de la seva germana preadolescent i obsessionada a tenir un aventura amb un vampir.

cartell Shmigadoon

‘Schmigadoon!’ [2021-2023]

Apple TV+

Aquesta, avisa Mariona Borrull, va per parelles que surten de vacances sense haver tret la pols de casa i també per a fans dels musicals.

Els grans noms de Broadway (Ariana DeBose, Martin Short, Aaron Tveit…) van aprofitar el tancament dels teatres en pandèmia per actuar a ‘Schmigadoon!’. I atenció al punt de partida: tenim una parella que ja no s’estima, que va de vacances i acaba atrapada en un poble del que només pots sortir acompanyat del teu “amor vertader”. Per tant, hauran d’aprendre a tornar a estimar-se, amb l’“ajuda” d’un grapat d’arquetips de musical.

‘How to with John Wilson’ [2020-2023]

HBO Max

John Wilson és un boig de la càmera: s’ha passat anys filmant tot allò que veu al carrer. I espòiler, Nova York (com Barcelona) està plena de gent estranya i de petites situacions gag que s’activen només quan t’hi fixes.

John Wilson proposa premisses aparentment senzilles per resoldre i les il·lustra amb la gent i les situacions que va trobant. El millor és que sempre té molt de respecte cap allò que mostra. No és repel·lent, és un turista amable de la seva pròpia ciutat, un filòsof en el millor sentit.

‘Nordlandsbanen’ [2012]

NRK (o a YouTube)

Borrull recomana ara una proposta per deixar-nos captivar pel viatge, no pel destí. Es tracta de l’Slow TV que podeu trobar al web de la NRK, la tele pública noruega. Recordem que les cadenes públiques del nord d’Europa han destacat per tenir les millors idees televisives.

Una d’aquestes ve del 2009, quan els noruecs pensen que hi ha d’haver una manera de fer tele per tota aquella gent que gaudeix al cotxe mirant el paisatge. Així que estrenen un programa de vuit hores col·locant una càmera sobre un tren. Ho repeteixen anualment i l’audiència no és dolenta. Dos terços de la població noruega es van connectar a l’últim programa, que segueix un grup d’excursionistes, a 3 km/h, durant 100 hores.

‘Escena del crimen’ [2021]

Netflix

Per Mariona Borrull, no hi ha res com un bon “true crime” per recordar “com de meravellós és no sortir al carrer”. I per Borrull, aquest és una perla. A qui li agradi aquest gènere, “aquí trobarà una delícia perquè ho té tot”.

Són quatre episodis de 50 minuts i recupera un cas clàssic: la desaparició d’Elisa Lam a l’ascensor de l’Hotel Cecil. Es tracta d’un dels hotels amb més morts de la història i és l’excusa perfecta a Joe Berlinger, productor guionista, per posar “tota la carn a la graella”. Qui va matar Elisa Lam? Van ser els fantasmes de l’hotel? La sèrie ens fa pujar sense problemes al trenet de l’especulació cap a les conclusions més improbables i al final ens la juga.

‘Midnight Diner’ [2016]

Netflix

Una sèrie per valorar aquell local de sota de casa i la gent que el freqüenta. Al Japó va ser un autèntic fenomen, i té adaptacions a Corea i a la Xina.

La sèrie orbita al voltant de la barra d’un local senzill que obre només a partir de la mitjanit i fins al matí i on et cuinen el que vulguis. Allà van passant una sèrie de personatges que parlen de la relació que tenen amb el que demanen, un plat i una història per capítol. Segons paraules de Borrull, “una història com les ‘Mil i una nits’ més els macarrons amb tomàquet recepta casolana”. Són capítols molt tendres, dissenyats específicament per fer-nos sentir bé amb ben poc i que a més acaben sempre amb les receptes que proposen.

‘Heavies tendres’ [2018]

Filmin / TV3 a la carta

I l’última recomanació de Mariona Borrull és per una sèrie que mira ja a Barcelona en específic, i a com se sent créixer a la ciutat, formant-te amb el que et donen les portes que t’obre.

A Borrull, diu, li agrada que “no té mai la necessitat de sobrecontextualitzar. Dibuixa molt pocs fons i dóna els referents justos i necessaris”. Per això, afegeix, creu que “clava tan bé el ‘feel’ de viure aquí”. En realitat, és fàcil veure’ns en la versió autofictícia de Juanjo Sáez, que es troba com a persona adulta gràcies a la colla i els ambients de la Sagrera i la ciutat en general. És un altre temps, però parla bé de com les terrasses d’aquí ens poden canviar tant com els viatges llargs i cars, siguin on siguin.