L’u d’octubre ja s’ha convertit en una data històrica i es pot considerar un dia clau, fins i tot un punt d’inflexió, en la relació entre l’estat espanyol i Catalunya tant pel què va passar aquell dia com pels fets anteriors i posteriors.
D’aquella jornada, ens en queden dues imatges per sobre de tot: la gent votant i defensant les escoles, i les càrregues policials. Aquell dia van anar a votar 2.286.217 de persones, d’un cens total d’uns cinc milions tres-centes-mil. Van votar SÍ a la independència, 2.044.038, i el NO va tenir 177.547 vots.
A Notícia oberta recordem la transcendència d’aquells fets i parlem d’algunes de les qüestions que van ser claus aquella jornada: el dret a l’autodeterminació, el desig d’independència d’una gran part dels catalans, l’empoderament de la gent, la resistència pacífica o la violència policial.
Segons l’ONU, el dret a l’autodeterminació és un dret de “tots els pobles”. Conversem amb Ander Errasti, doctor en ètica i filosofia política per la UPF, membre del Grup GISME de la UB i investigador de Globernance, l’Institut de Governança Democràtica de Donosti amb qui analitzem els conceptes de poble i nació.
