tren Rodalies
Foto: Albert Hernàndez (ACN)

(ACN) El servei de Rodalies i trens regionals va patir 831 “incidències greus” que van superar els 100 minuts de retard acumulats l’any 2022. Així ho indica un informe elaborat pel Departament de Territori que alerta que el nombre d’afectacions ha crescut gradualment els darrers anys. Segons ha denunciat el govern aquest dimarts, el mal funcionament de la xarxa de trens no només afecta els usuaris, sinó que també té conseqüències negatives al conjunt del sistema de transport públic català. “De mitjana, resulten més de dues incidències al dia i en total van afectar més de 22.500 trens“, apunta l’executiu. Segons l’estudi, els incidents greus han anat oscil·lant en els últims anys entre els 631 del 2020 i els 831 del 2022.

La Generalitat ha donat a conèixer aquestes dades en una altra jornada negra a Rodalies, amb dues incidències, i amb retards també als trens de llarga distància entre Barcelona i Madrid.

Només 44 dies sense incidències aquest 2023

Pel que fa a l’any 2023, les dades disponibles (de gener a agost) indiquen que només hi ha hagut 44 dies lliures d’incidències al sistema de Rodalies. “Són dades provisionals, atès que Adif ha deixat de proporcionar-les a la Generalitat”, avisa el govern. Tanmateix, durant juliol i agost s’ha produït una incidència atribuïble a la infraestructura o el material rodant cada dos dies.

Els busos interurbans en paguen les conseqüències

Segons la Generalitat, la “manca de fiabilitat i puntualitat” del servei de Rodalies de Catalunya “tensa” el sistema de transport públic en conjunt. En aquest sentit, l’informe analitza l’impacte de les incidències en els autobusos interurbans, que reben la demanda derivada de Rodalies amb poc marge de temps i una capacitat de per si molt menor que la del tren.

En alguns corredors, agrega l’executiu, l’increment de demanda derivada està sent “desproporcionada”. Aquí citen el cas del bus exprés entre Barcelona i Vilafranca del Penedès, amb augments que poden arribar al 30 %. També es lamenta que la política de gratuïtat tarifària que ha aplicat l’Estat els darrers temps ha fet que baixi la demanda de l’autobús interurbà o altres operadors de transport públic, desestabilitzant així el sistema i dificultant que l’oferta s’adapti a la demanda real.