L’1 de setembre la Carme Rius, que va en cadira de rodes, va caure en baixar d’un autobús perquè el conductor no va ajustar la suspensió del vehicle i l’accident li va causar ferides a la cara. Des de llavors ha tornat al primer pla el debat sobre l’accessibilitat als transports públics de les persones amb alguna discapacitat. Per això hem acompanyat la Maria Oliver, en cadira de rodes des de fa vuit anys, en l’aventura de pujar a l’autobús.

El primer repte que s’ha de superar és pujar la rampa per accedir a la plataforma de ciment. D’entrada, aquest és un element col·locat expressament per facilitar la mobilitat a les persones amb mobilitat reduïda. Però, segons la Maria Oliver, no és efectiva: “És una adaptació enganyosa, sembla que millori el pas a les persones que anem amb cadira de rodes, però en realitat és una dificultat afegida“.

Es tracta d’una plataforma d’uns 20 centímetres d’altura. Per accedir-hi hi ha una petita rampa d’uns 50 centímetres, massa estreta perquè hi pugui pujar una cadira de rodes perquè genera un pendent molt pronunciat en molt poc espai. “Hauria de ser més ampla perquè quan anem sols ens costa pujar-hi per esperar l’autobús”, afegeix la Maria.

 

Però aquest és només el primer de molts esculls amb els quals es troben les persones amb discapacitat. Després de pujar a l’autobús es troben al centre del vehicle, a l’espai reservat per a cotxets i cadires de rodes. Picar el bitllet és el següent repte. “Està massa lluny, em costa molt arribar fins allà perquè els passadissos són molt estrets i per tornar hauria de fer marxa enrere així que molt sovint algun altre viatger s’ofereix a validar el meu bitllet i fins i tot alguna vegada no l’he validat perquè no he pogut”, explica la Maria.

Per baixar del transport públic, la Maria ha de maniobrar per girar la cadira i encarar-la a la sortida. El conductor ha estès la rampa de l’autobús i ha ajustat la suspensió del vehicle per baixar-lo i que no quedin espais entre la rampa i el terra. La Maria s’adreça a la porta i surt, no sense agafar velocitat per al desnivell. Avui, ha tingut sort. Però la Carme Rius, també en cadira de rodes, no en va tenir tanta l’1 de setembre quan va caure en baixar del bus.

Després de superar el trajecte, tota una aventura, la Maria descansa una estona i reflexiona amb l’equip de BTV que l’acompanya. “Barcelona està força adaptada, sobretot si la comparem amb altres capitals europees, com ara París o bé Porto, però no ens podem adormir perquè encara queden moltes coses per fer perquè la ciutat sigui realment accessible”, opina.