En un article a la seva pàgina web sobre l’avantprojecte de llei de canvi climàtic explicat aquest dimarts, Ecologistes en Acció lamenta que sigui “temporal i que es presenti com a mesura per a una mobilitat sostenible, quan no s’aplica a les emissions de diòxid de nitrogen (NO2) ni a altres partícules en suspensió“. A més, critiquen que els diners recaptats es destinin “a la compra de cotxes, en comptes de dotar el Fons Climàtic per a accions de mitigació i adaptació”. En aquest sentit, l’entitat demana “l’aturada immediata de les subvencions a la compra de cotxes” i que es dediquin els fons a “finançar els plans de mobilitat activa (vianant i bicicleta) i el transport públic”.
En aquest sentit, Maria Garcia, membre d’Ecologistes en Acció, ha dit en una entrevista a Barcelona FM que “no només pensem que la mesura és insuficient, sinó que s’hauria d’ampliar a la resta d’emissions de gasos contaminants com el diòxid de nitrogen (NO2) i també emissions de partícules emissions i marítimes; pensem que la fiscalitat ambiental és una eina complementària, per si sola no resoldrà el problema, tot i que és important, però es queda molt curta”.
A més, Ecologistes en Acció assegura que la llei es fixa uns objectius poc ambiciosos i que no corresponen amb els barems que indiquen els experts. “Estan plantejant uns objectius de reducció que no són els que marca l’informe de les Nacions Unides (ONU), que són els que haurien de dirigir aquesta llei”, segons Maria Garcia. “Seria un 40 % de reducció a l’any el 2020 i un 95 % el 2050 respecte a l’any base de 1990, mentre que la Generalitat utilitza com a base el 2005 i amb uns objectius del 25 % i el 80 %.”
Finalment, l’ONG assegura que “les polítiques definides sectorialment són poc concretes” i demana “la inclusió de sectors com la qualitat de l’aire, l’ús del sòl, la pesca o la gestió del litoral“. També lamenten que, tot i que “la llei proposa una avaluació de les polítiques climàtiques que s’aniran implementant en el decurs dels anys per part d’un comitè d’experts, aquesta no serà vinculant, i impossibilitarà així la formulació d’objectius basant-se en criteris científics, l’augment d’ambició o qualsevol altra modificació de les polítiques per fer-les més eficaces”.
