Ja fa tres anys que van decidir anar a viure a París. Empesos en bona part per la crisi, aquests dos investigadors i la petita Mirka van trobar més facilitats per tirar endavant la seva feina a la capital francesa. Ells mateixos reconeixen que són expatriats i formen part de la gran fugida de talents cap a l'estranger. La posada en marxa del trajecte d'alta velocitat París-Barcelona fa que l'exili sigui més suportable. IMMA BASTIDA, investigadora "Com a mínim tens la possibilitat de dir: 'si en quatre mesos no veig el sol, m'escapo un cap de setmana'. Només el fet de tenir aquesta possibilitat ja t'alegra el dia." Tant el Jordi com l'Imma coincideixen a apuntar que la diferència de preu entre l'avió i el tren és mínima, però el servei de l'AVE els ofereix una sèrie de comoditats que els acaba compensant. JORDI BADOSA, investigador "A l'avió hi ha coses que no pots portar, líquids, volums, pesos, en el tren és molt menys restrictiu, amb això ja et fa la vida molt més còmoda i el temps de viatge és molt més aprofitable." Com tots els usuaris ara només esperen que se n'ampliï la freqüència de pas. Dos trens per cobrir el trajecte Barcelona-París és per a ells insuficient, cosa que els obliga a agafar l'avió més sovint. Quan el trajecte es pugui fer en tan sols quatre hores, diuen que el tren no tindrà rival. IMMA BASTIDA, investigadora "Jo crec que quan aquesta part estigui feta i estigui connectat, París amb Barcelona completament tot amb TGV les companyies aèries tindran un problema." Si bé aquesta parella no es planteja marxar de París, la imatge de la Gare de Lyon sempre simbolitzarà la porta cap a Catalunya, el dia que vulguin tornar a casa.
Viure a París és, en època de crisi, una opció a què es veuen abocats cada vegada més catalans per tal de buscar-se la vida. És el que han acabat fent l’Imma i el Jordi: tots dos són investigadors i ja fa tres anys que es van veure obligats a traslladar la seva feina de recerca a la capital francesa. Ells asseguren que cada vegada senten més veus catalanes a la feina. I és que la fugida de cervells cap a l’estranger ha estat una constant aquests últims anys.
Des que es va inaugurar el trajecte de l’AVE-TGV entre París i Barcelona, ells n’han estat uns grans defensors. Segons expliquen, l’avió genera massa incomoditats i, malgrat que el trajecte en tren es fa en el doble de temps, la diferència no es nota tant. Si pensem que els aeroports es troben a l’extraradi de les grans ciutats, que s’hi ha d’estar unes hores abans d’embarcar, que el pes que es pot portar està fortament limitat i que, un cop a la destinació, l’espera per les maletes i l’autobús per arribar al centre, arribem a la conclusió que, amb algunes companyies, arribar a París costi gairebé el mateix en avió que en tren. Però la manca de combois -només en surten dos al dia des de la Gare de Lyon- obliga molts barcelonins que viuen a París a utilitzar l’avió més sovint del que voldrien.
