De ben segur que quan anàveu a escola, a les classes de ciències o de matemàtiques, us havien insistit molt que calia fer constar les unitats de mesura. És a dir, que si resolíeu un exercici en què havíeu de calcular una distància calia que donéssiu el resultat en metres o en quilòmetres. Aquest fet que sembla una anècdota, en el fons té una gran importància. No és el mateix que la temperatura sigui de 32 graus Celsius o 32 graus Fahrenheit. No té res a veure que s’acumulin 10 l/m² de pluja o que se’n mesurin 10 polzades.
Així doncs, el mapa que encapçala la notícia no és cap error ni cap notícia falsa: senzillament és un mapa de temperatura en graus Fahrenheit.
La temperatura: en graus Celsius, Fahrenheit o Kelvin
Quan parlem de temperatura, estem avesats a escoltar parlar de graus. Ara bé, a quins graus es fa referència? A casa nostra i, de fet, a gairebé tot Europa la temperatura es dona en graus Celsius. És per aquesta raó que normalment veureu els registres de temperatura acompanyats de °C, sempre amb un espai entre la xifra i les unitats.
En comptats països del món de tradició anglosaxona, la temperatura es dona en graus Fahrenheit. Si consumiu informació meteorològica dels Estats Units us deveu haver endut més d’una sorpresa en veure valors de temperatura de més de 60 graus amb freqüència. Sent correctes, cal indicar que són graus Fahrenheit (°F). Penseu que 0 °C són 32 °F, o que 100 °F són 37,8 °C.
Ara bé, ni uns ni altres fem servir la unitat de temperatura del sistema internacional (SI, que recull el sistema d’unitats de mesura acordat a escala mundial). Segons el sistema internacional caldria proporcionar la temperatura en Kelvin (K). 0 K és el zero absolut, és a dir, -273,15 °C.
Litres per metre quadrat de pluja o mil·límetres?
Amb un episodi de pluja, les dades les solem donar en litres per metre quadrat (l/m²). Tot i això, sovint podreu trobar els mateixos registres en mil·límetres (mm). Com és això?
La raó és que si agafeu un litre d’aigua i l’aboqueu en una superfície plana d’un metre quadrat, la làmina d’aigua assolirà un mil·límetre d’alçària. És a dir, que l/m² i mm és el mateix.
Malgrat tot, tal com passa amb la temperatura, en alguns països com els EUA s’utilitza una unitat de mesura diferent. Normalment parlen de polzades (” o in). 1 polzada de pluja equival a 25,4 mm o l/m².
On han anat a parar els mil·libars de pressió atmosfèrica?
Anys enrere, quan es parlava de la pressió atmosfèrica als mitjans de comunicació, se solia fer servir com a unitat de mesura els mil·libars (mb). Avui en dia, en canvi, pràcticament no es fa servir i s’han canviat per als hectoPascals (hPa). Amb aquest canvi s’han adoptat les unitats de pressió atmosfèrica previstes al sistema internacional.
L’equivalència entre mb i hPa és u a u: són el mateix, com passa amb els l/m² i els mm en el cas de la pluja. Això va facilitar fer el canvi a principis d’aquest segle.
El vent: quatre unitats de mesura possibles
El vent és de les variables meteorològiques que té un ventall més ampli d’unitats de mesura. Als mitjans de comunicació s’aposta per utilitzar els quilòmetre per hora (km/h), tot i que els avisos del Servei Meteorològic de Catalunya estan basats en metres per segon (m/s), que s’ajusten més al sistema internacional.
De la mateixa manera que amb la temperatura o la pluja, als Estats Units s’utilitzen unes unitats diferents: les milles per hora (mph). L’equivalència és la següent: 1 mph és 1,61 km/h. En el món de la nàutica, s’acostuma a parlar de nusos (kt). Un nus és una milla nàutica per hora, és a dir, 1,85 km/h.
