L’any 2005 es va descriure una altra espècie d’amfibi al Parc Natural del Montseny: el tritó del Montseny. Es tracta d’un animal únic al món, endèmic d’aquest massís, i considerat un dels amfibis més amenaçats d’Europa occidental. De seguida es va posar en marxa un programa de conservació d’aquesta espècie per part de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, i es va començar a criar en captivitat per tal de garantir la supervivència d’aquest vertebrat tan amenaçat.
Com és el tritó del Montseny?
El tritó del Montseny és un amfibi que presenta força similituds amb el tritó pirinenc, per això, quan es van descobrir les primeres poblacions a finals dels anys 70, es va creure que pertanyien a aquesta espècie. Malgrat això, presenta certes diferències morfològiques i, sobretot, genètiques.
El tritó del Montseny viu en aigües fredes i ben oxigenades de la part alta de la conca de la Tordera, sobre substrat esquistós o pissarrenc, en què s’amaga entre les cavitats de les roques.
Té el cap i el cos aplanat, amb petites berrugues a la pell dorsal i ungles còrnies als dits, les quals permeten que els tritons s’enganxin a les escletxes i no siguin arrossegats pel corrent.
No respira pels pulmons, els té atrofiats, sinó per la pell i la boca. És per això que necessita aigües fredes i amb molt d’oxigen. Si tingués pulmons desenvolupats suraria i seria arrossegat per l’aigua.
Es reprodueix a la primavera, tot i que ocasionalment també a la tardor. Tot el cicle vital el fa dins l’aigua. Hi ha dues varietats, la varietat oriental i la varietat occidental, amb diferències genètiques i també d’aspecte, l’oriental presenta taques de color groc pàl·lid.
Viuen a banda i banda de la Tordera. Estan separades per poca distància, malgrat això se sap que no s’han trobat des de fa 180.000 anys. Hi ha set poblacions amb pocs individus cadascun, i amb risc d’extinció molt alt.
Quines són les amenaces principals del tritó del Montseny?
Juli Mauri, cap de Conservació i Coneixement del Zoo de Barcelona, destaca que són diverses les causes que amenacen aquesta espècie. El fet de ser un organisme endèmic, és a dir, únic i que només viu en un lloc del món, fa que sigui especialment fràgil i vulnerable a veure’s afectat per qualsevol alteració del seu hàbitat natural.
El tritó és un animal que viu sempre submergit en torrents d’aigua freda i molt oxigenada. Així doncs, la reducció del cabal ecològic per causes artificials, o bé vinculades al canvi climàtic, podria causar-ne estralls. També un augment de la temperatura de les aigües.
La destrucció del bosc de ribera, així com la fragmentació del seu hàbitat natural, també en són amenaces greus: la presència de barreres físiques que tallin d’alguna manera el curs d’un torrent pot ser altament contraproduent.
Mauri destaca que una de les pitjors amenaces a la qual es veu actualment exposat és a l’arribada de malalties infeccioses. Actualment n’hi ha dues: la quitridiomicosi i el ranavirus. La primera, causada per un fong conegut amb el nom de bsal (“Batrachochytrium salamandrivorans”), va causar la mort de més de 200 tritons verds al Parc del Montnegre-Corredor, a tocar del Montseny l’any 2018. Es creu que es va escampar la malaltia a causa de la introducció al medi de salamandres i tritons de països exòtics (quelcom totalment prohibit).
Al Montseny, de moment, no hi ha arribat. En aquest sentit, s’estan prenent mesures al respecte: vigilància i seguiment de les poblacions, i seguiment de protocols exhaustius per part d’investigadors (ús de guants, desinfecció de roba i calçat, etc.). També s’han promogut les pràctiques respectuoses i protocols específics per part dels grups que s’acosten al seu hàbitat natural.
Una altra amenaça greu que en posa en risc la supervivència és l’espoli directe (gent que se’ls emporta) i sobretot la massificació, és a dir, les molèsties que pot causar el pas de persones per corriols pròxims, sobretot en moments crítics d’aparellament, així com el col·leccionisme fotogràfic.
Què s’ha fet per tal de garantir-ne la seva continuïtat i supervivència?
Des del moment en el qual es va determinar mitjançant tècniques genètiques que era una nova espècie l’any 2005, es va posar en marxa un programa de conservació per part de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
El primer en fer-ne cria va ser el Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, el 2007. Ho va fer amb 20 exemplars procedents de la natura, representatius de tota la població. Actualment se’n fa també al Pont de Suert, al Zoo de Chester (Anglaterra) i al Zoo de Barcelona.
El Zoo de Barcelona està vinculat amb el tritó del Montseny des del 2013, any en el qual es va començar a criar en captivitat.
La cria en captivitat és imprescindible (cabdal) per tal de tenir una reserva genètica i perquè, en cas de catàstrofe a la natura, es pugui garantir la supervivència de l’espècie. També és important que es faci a diversos centres, per si passés quelcom en algun d’ells.
El 2015 el Parc Natural del Montseny, amb els agents implicats (Diputació, Generalitat, Zoo i Forestal Catalana), van proposar presentar un projecte a les convocatòries Life de la UE. El projecte Life Tritó Montseny va ser acceptat a finals del 2016 i va ser dotat amb prop de tres milions d’euros. En el cas del Zoo, la dotació econòmica fou de més de 400.000, destinats sobretot a ampliar les instal·lacions de cria, i per la creació el 2018 d’una sala educativa oberta al públic.
Quina és la salut actual del tritó del Montseny?
Segons explica Juli Mauri, la situació del tritó (la seva salut) està millorant, però no es pot abaixar la guàrdia
La població ‘in situ’ no permet que respirem tranquils, encara
L’expert recorda que el tritó del Montseny continua essent una espècie en perill crític d’extinció “no ha variat el criteri des que va ser descoberta”.
Com a punts a favor, Mauri destaca que la cria en captivitat de les dues varietats va endavant “és un èxit, ara se sap com reproduir-lo”, a més la cria es fa a diversos llocs per evitar greuges a causa d’algun accident al laboratori.
Tot això, ha permès frenar la davallada de la població, però les amenaces persisteixen (malalties exòtiques, massificació, etc.).
Accions previstes a partir d’ara
El projecte Life Tritó del Montseny continuarà en molts aspectes per millorar la conservació i l’hàbitat del tritó del Montseny.
En el cas del Zoo de Barcelona, l’ajuda del projecte Life Tritó del Montseny ha permès crear unes condicions per tal que segueixi en endavant en el futur. El Zoo i la resta de centres continuaran fent cria en captivitat i es mantindran les activitats educatives.
La divulgació ambiental és un pilar bàsic, ja que permet reforçar el missatge que per preservar el tritó és totalment contraproduent visitar el lloc on habita. Com a alternativa, s’ofereix observar-lo als centres de cria del Zoo i del Pont de Suert. La divulgació està fent que el tritó sigui cada vegada més conegut i popular, un aspecte clau de cara a la conservació.
Finalment, apuntar que s’ està fent un estudi per valorar si caldria ampliar territoris, o no. És a dir, introduir-lo en altres zones pròximes de les Guilleries o de la Serralada Transversal, tot i que per ara no s’han trobat restes fòssils en aquestes zones, però podria ser perquè el sistema geològic no n’ha permès la fossilització.
