L’eriçó fosc o comú (“Erinaceus europaeus”) és una espècie molt freqüent en el conjunt del país que també es pot localitzar a Collserola i en alguns punts estrictament urbans de la ciutat de Barcelona. A ponent i al sud de Catalunya, a més, hi trobem l’eriçó clar o africà (“Atelerix algirus”), un eriçó més menut i de tonalitats més clares.
L’eriçó és un petit mamífer insectívor que hiverna entre els mesos d’octubre i abril. Té les potes curtes i tot el cos –amb l’excepció del ventre– recobert de pues. L’eriçó comú fa entre 20 i 40 cm de llargada i té una cua de 2 a 4 cm. És un animal de costums nocturns que s’alimenta sobretot d’insectes, glans i baies, però també pot menjar ous, pollets, sargantanes o serps menudes.
L’eriçó comú viu en boscos –especialment als marges– però també el trobem en llocs més humanitzats: conreus, parcs i jardins o zones urbanitzades.
Una població d’eriçons històrica: la del Zoo i el Parc de la Ciutadella
La població actual d’aquest indret de la ciutat es creu que pot ser relicte de quan la Ciutadella estava connectada amb el corredor del Besòs a través del litoral, el qual encara no estava urbanitzat. Els eriçons van quedar aïllats a posteriori a causa de la construcció d’edificacions a la façana marítima de Barcelona.
El recinte del Zoo i la Ciutadella actuen ara com a refugi de fauna, no tan sols en el cas de l’eriçó sinó també dels ocells. Segons Juli Mauri, cap de Sostenibilitat i Fauna local del Zoo, “aquest és un bon lloc per viure-hi, però també implica aïllament genètic, un fet que els fa més vulnerables a certes pertorbacions o malalties”.
Un projecte per reforçar la població d’eriçons del Zoo i la Ciutadella
La població històrica d’eriçó del Zoo ha anat minvant sensiblement al llarg dels darrers anys per diversos motius. És per això que el Zoo de Barcelona, en col·laboració amb l’associació Galanthus, han engegat un projecte de recuperació que consisteix en alliberar exemplars procedents de centres de recuperació –sobretot del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa– amb l’objectiu de reforçar el grup d’eriçons salvatges del parc, i garantir-ne la viabilitat.
Amb aquesta finalitat s’ha construït una instal·lació d’aclimatació, la qual facilita que l’animal introduït vagi reconeixent l’entorn mitjançant l’olfacte durant uns quants dies, abans de sortir lliurement a l’exterior. L’aclimatació mimimitza l’impacte de l’alliberament sobtat, i evita que l’animal fugi espantat i mori atropellat, o per altres causes.
La nova instal·lació consta de dos recintes –gàbies– connectats per un petit passadís. Conté diversos espais compartimentats, algun dels quals es pot aïllar de la resta en cas que sigui necessari fer algun tipus de protocol de cura de l’exemplar, o bé durant el període de control sanitari previ a l’alliberament.
El recinte disposa de punts d’alimentació específica i refugis on els eriçons poden descansar durant el dia. L’accés lliure a la instal·lació des de l’exterior facilita el moviment dels animals durant la nit, que entren i surten si els convé menjar o buscar un refugi.
Més eriçons i menys aïllament genètic
La introducció de nous individus afavorirà els aparellaments –augmentarà la població d’aquesta espècie– i també la barreja, un fet que podrà solucionar el problema de l’aïllament genètic.
Avui s’estima que hi ha més de 20 exemplars d’eriçó dins del recinte del Zoo i la Ciutadella, vuit dels quals s’han alliberat durant el darrer any. Encara no s’ha el·laborat un cens específic.
Com es mouen els eriçons pel Zoo i a l’entorn de la instal·lació d’aclimatació?
Els eriçons es mouen pel recinte del Zoo i el Parc de la Ciutadella durant la nit amunt i avall. Alguns exemplars venen a alimentar-se a la instal·lació d’aclimatació i n’hi ha que hi tornen per dormir durant el dia. Això se sap perquè els animals s’alliberen amb un localitzador GPS que permet monotoritzar-ne els moviments durant els primers dies.
A la primavera, després de la hivernació, el Zoo reforça l’alimentació dels eriçons, normalment en forma de pinso específic. A l’estiu es disminueix l’aportació extra d’aliment perquè el parc ofereix molts més recursos: insectes diversos, cucs, papallones, fruits, etc.
Els refugis habilitats dins de les instal·lacions d’aclimatació són probablement els millors llocs on descansar durant el dia; és per aquesta raó que aquí hi dormen els eriçons més dominants. A banda, s’han creat nous refugis a l’entorn per afavorir la instal·lació de nous grups o parelles. Juli Mauri destaca, en aquest sentit, que els eriçons poden trobar refugi a molts llocs, un fet que ha obligat a crear certes mesures de seguretat per evitar accidents en punts determinats, com els contenidors o l’estany.
Eriçons entrant i sortint de la gàbia d’aclimatació. Imatges cedides pel Zoo de Barcelona.
Eriçons en altres espais de Barcelona
El recinte del Zoo i la Ciutadella no és l’únic indret de la ciutat on hi ha eriçons. També n’hi ha a la zona que fa frontera amb Collserola, a la part alta de la ciutat. Per tal d’afavorir-ne la presència, l’Ajuntament de Barcelona i l’associació Galanthus han creat una nova instal·lació d’aclimatiació al Parc del Laberint d’Horta, de característiques similars a la del Zoo, on s’alliberen exemplars recuperats.
A banda, Galanthus també fa seguiment d’exemplars presents en altres punts de la ciutat: a la zona de la Sagrera i Sant Andreu, a l’àrea de l’Horta, Mundet i Montbau, i també a la zona de Collblanc.
El Besòs: un corredor biològic d’alta importància
El corredor del Besòs actua com a punt d’entrada d’eriçons des del nord de la ciutat, així com d’altres animals. Els exemplars presents cap a Vallbona i l’horta de la Ponderosa penetren cap a la ciutat tot resseguint les vies del tren.
Sergi Garcia, tècnic de Galanthus Natura, destaca que s’han arribat a trobar eriçons fins a tocar de la boca del túnel de la Sagrera, a l’altura del pont de Felip II, a banda de vidriols, gripaus o serps. Hi ha eriçons en aquesta àrea pròxima a les vies, però també a la zona estrictament d’obres de la Sagrera i a l’altre costat de les vies, cap al parc de Sant Martí de Provençals. Els eriçons s’aprofiten del menjar de les colònies de gats presents en aquest entorn.
Sergi Garcia reclama la necessitat de crear un corredor verd a l’entorn de les vies del tren de la Sagrera, un connector biològic eficaç entre la ciutat i la perifèria. L’expert en fauna destaca la importància que, un cop s’acabin les obres, es prenguin les mesures correctores necessàries i s’adapti l’entorn per permetre el trànsit lliure d’animals.
