El Termcat ha normalitzat 510 termes catalans, dels quals destaquen una cinquantena de paraules de caire meteorològic, consensuades amb un grup d’especialistes del sector.
L'actualitat terminològica al darrer butlletí: https://t.co/Q0IkzTOzMs Inclou termes de meteorologia, vins, ocells… i un resum dels #Espais2018 pic.twitter.com/6vsOntDwnd
— Termcat (@termcat) October 31, 2018
Amb motiu del Dia Meteorològic Mundial, el 23 de març, el Termcat va fer pública una infografia interactiva per aclarir els termes relacionats amb tornados i altres remolins de vent, però ara se n’hi afegeixen d’altres, com minihuracà mediterrani o bufarut.
Demà és el Dia Mundial de la #Meteorologia. Destaquem els noms dels #tornados i altres remolins de vent en aquesta infografia interactiva 🌪 https://t.co/ej8I2n4FR9 @eliseuvilaclara @TomasMolinaB @Monica_Usart @AJANSACLAR @Oriol_RB @jarusgpv @btveltemps @rogervendrell pic.twitter.com/cNqopfnjwZ
— Termcat (@termcat) March 22, 2019
En referència a pertorbacions
Si ens fixem en els termes normalitzats quan ens referim a pertorbacions destaca la paraula minihuracà mediterrani o medicà. En aquest cas, es tracta d’una “pertorbació ciclònica de morfologia semblant a la dels ciclons tropicals, però de menor intensitat i de dimensions més reduïdes que es produeix sobre el mar Mediterrani, la qual afecta ocasionalment les zones litorals”. Concretament, a Barcelona genera un fort temporal de vent, mala mar i pluja intensa.
En referència a remolins
En aquest apartat és important diferenciar els marins (sobre del mar), aquàtics (sobre de llacs o pantans) o terrestres. La mànega, per exemple, pot ser marítima o aquàtica i és visible pel núvol en forma de con que genera i l’aigua que aixeca al seu pas, com la del 24 d’abril just davant del litoral barceloní.
El tornado té dimensions més grans que una mànega. Es tracta d’un remolí de vent que gira violentament i té un diàmetre d’uns centenars de metres. Penja d’un núvol cumuliforme i està en contacte amb la superfície terrestre o aquàtica i també és visible pel núvol en forma d’embut que genera. Se’n va poder veure un al Port de Barcelona el 8 de setembre.
El bufarut, en canvi, és terrestre i es tracta d’un remolí de vent fort i sobtat amb algunes desenes de metres d’altura, poc diàmetre i eix quasi vertical, afavorit per un escalfament localitzat del terreny i es fa visible a causa de la pols, les fulles o la sorra que aixeca. El darrer vist a Barcelona va ser al Parc de les Glòries el 5 de maig.
En referència a hidrometeors sòlids
Aquest apartat és especialment interessant, ja que sovint es crea confusió amb molts aficionats i professionals de meteorologia, com va passar durant l’episodi del 8 de febrer del 2018 a Barcelona. En aquest cas s’aclareix que només podem denominar aiguaneu quan cau “aigua constituïda per neu a mig fondre o per una barreja de pluja i neu”. El calabruix està format per més grans de glaç, normalment de menys de 2 mm de diàmetre, i resulta de les gotes d’aigua en estat de subfusió sobre dels cristalls de neu. En el cas de glaç transparents, rodons i més grans, amb un diàmetre màxim de 5 mm, es denominarien neu granulada. També se’n pot dir neu rodona, redona en català nord-occidental i valencià.
La calamarsa és un altre fenomen de “precipitació en forma de grans de glaç transparents o semitransparents, rodons, irregulars o, de vegades, cònics”. També tenen un diàmetre màxim de 5 mm, però en aquest cas són difícils d’aixafar, reboten i no es trenquen quan cauen sobre un terreny dur. En valencià es pot dir granís o graníssol i, en balear i nord-occidental, calabruix. Una de les darreres calamarsades vistes a la ciutat va ser la de l’1 de febrer.
Parlarem de pedra quan la precipitació és també en forma de grans de glaç rodons, aïllats o soldats entre si, o de trossets de glaç irregulars, però amb un diàmetre superior als 5 mm. En cas de pedra superior a aquesta mida es denomina pedra grossa.
