Els models estacionals no ens diran mai el temps que tindrem un dia d’un mes determinat, però sovint ens donen pistes del comportament general d’aquell mes, en aquest cas del juny
Es tracta d’un tipus de prediccions a molt llarg termini, per la qual cosa la seva fiabilitat és bastant més limitada que en un pronòstic a curt termini per als propers dies.
Sense encert el maig d’enguany
De fet, els pronòstics estacionals per al maig d’enguany han errat bastant del que ha passat a la realitat. Un maig extraordinàriament càlid i sec que en cap cas va ser pronosticat ni pel model estacional del centre europeu (ECMWF) ni per l’americà (NOAA), dos dels “grans” en les elaboracions d’aquest tipus de pronòstic.
El cas més cridaner és el del pronòstic de la NOAA, que augurava un maig força més plujós del que tocava i amb unes temperatures semblants. Tot i aquesta gran divergència entre pronòstic i realitat durant el mes de maig, hem de dir que van filar molt prim en el pronòstic de temperatures pel que fa a l’hivern d’enguany, on ja a la tardor s’apuntava cap a un hivern de rècord pel que fa a temperatures en l’àmbit continental.
En el cas del centre europeu, si més no apostaven per un maig càlid, tot i que no tant com ha acabat passant.
El pronòstic indica cap a un juny d’extrems
I ara ens arriba el juny i ens trobem amb una de freda i una de calenta, mai més ben dit.
La calenta, el model europeu. A través dels mapes elaborats pel Meteocat mensualment en base al model europeu es dedueix que el juny d’enguany hauria de ser força més càlid del que seria normal i amb unes precipitacions properes a la mitjana o lleugerament més baixes. Aquest model apostaria, per tant, per una continuïtat de l’estiu prematur que ens ha arribat ja durant el maig.
I la freda ens arriba amb el pronòstic que elabora la NOAA americana i que apostaria no només per un retrocés clar de les temperatures que ens faria allargar la primavera fins al mes de juliol, sinó també per unes quantitats de pluja que podrien superar amb escreix les mitjanes climàtiques normals per a aquest mateix període.
El cas més cridaner seria especialment el de la precipitació, en que bona part de la conca Mediterrània i la península Ibèrica tindrien una caiguda de pluja molt més important de la que seria habitual per a aquestes dates.
Què veiem a mitjà termini?
Els models de pronòstic encara no ens permeten veure gaire més enllà de la primera setmana del mes de juny. Tot i això, als models de predicció per conjunts, que ens indiquen totes les possibilitats que manega un mateix model meteorològic, es van veient possibles canvis de patró en el temps de principis de juny que ens podrien deixar un ambient més fresc i obrir les portes a diversos possibles períodes d’inestabilitat.
En tot cas, el que es deixa mig entreveure és que la calor desmesurada d’aquest mes de maig no hauria de tenir continuïtat amb l’arribada del juny. Veurem si, amb una mica de sort (o no, depèn del gust de cadascú), el model de la NOAA s’acaba enduent el gat a l’aigua en el pronòstic d’aquest mes de juny.
