En situacions de vent de sud i en episodis de calor intensa com el que estem vivint, és habitual que en un moment o altre s’acabin formant tempestes fruit de l’energia que suposa una massa d’aire tan càlid a prop de la superfície. Tot i el terrabastall dels trons, en aquesta mena de situacions, de pluja n’acostuma a caure més aviat poca: molta fressa i poca endreça. Per aquesta raó se les anomena tempestes seques.
Les tempestes seques no són gaire ben rebudes. La combinació de descàrregues elèctriques i l’absència de pluja sovint fa que es declarin incendis forestals i les fortes ventades que les solen acompanyar no hi ajuden, ben al contrari. També poden provocar esclafits càlids, unes bufades de vent molt intens que van acompanyades d’un ascens abrupte de la temperatura.
Llamps que provoquen incendis forestals
És per això que sovint les tempestes seques provoquen incendis forestals. La caiguda de llamps en arbres són la guspira d’aquests focs i l’absència de pluja fa que les flames puguin estendre’s ràpidament.
De vegades les condicions perquè el foc avanci no són les adients en el moment en què cau el llamp. En aquestes situacions el foc pot quedar latent dins de l’arbre que ha rebut l’impacte de la descàrrega elèctrica i pot acabar sortint i propagar-se unes hores o fins i tot uns dies més tard, quan les condicions de temperatura, vent i humitat ho afavoreixen.
Segons un estudi publicat recentment i liderat per Nicolau Pineda, del Servei Meteorològic de Catalunya, la major part dels incendis forestals provocats per llamps, que a Catalunya són el 12 % dels focs, estan associats a tempestes seques. Perquè es formin aquesta mena de tempestes cal que hi hagi condicions d’inestabilitat a nivells mitjans, és a dir, que es puguin formar nuvolades per sobre dels 3 a 5 km d’altitud.
També cal que hi hagi una capa d’aire molt eixut entre els primers centenars de metres d’altura i els 3 a 5 km. D’aquesta manera les nuvolades poden donar lloc a descàrregues elèctriques, com una tempesta convencional, però alhora una part important (si no tota) de la precipitació que produeix la nuvolada s’evapora abans d’arribar a la superfície per culpa de l’aire sec.
El fort vent, un clàssic en aquesta mena de tempestes
També és molt freqüent que les tempestes seques vagin acompanyades de fortes ratxes de vent que, de vegades, poden superar els 70 km/h. Com es generen aquestes ventades?
L’explicació és prou senzilla. El procés d’evaporació de la pluja mentre travessa una capa d’aire sec és endotèrmic. És a dir, que les gotes d’aigua absorbeixen energia de l’aire del voltant per fer el canvi de fase (de líquid a vapor) i això fa que la temperatura de l’aire del voltant baixi.
Com que l’aire fred és més dens que l’aire càlid, la massa d’aire que s’ha anat refredant per l’evaporació de la precipitació tendeix a accelerar-se a mesura que va perdent altitud i a escapar-se de sota la tempesta. És així com es produeixen els forts cops de vent associats a les tempestes, sobretot en aquesta mena de situacions.
Esclafits càlids: fortes ventades i ascens sobtat de la temperatura
De vegades, les ventades associades a les tempestes seques són molt intenses i van associades a un augment sobtat de la temperatura. Aquest fenomen es coneix com a esclafit càlid.
Un esclafit càlid té lloc quan un corrent d’aire descendent associat a una tempesta s’accelera a mesura que perd altitud per l’evaporació de la precipitació, com hem explicat abans. La particularitat d’aquest cas és que la bufada d’aire travessa una capa d’inversió tèrmica propera a la superfície i això provoca que en arribar a terra tingui una temperatura molt elevada.
Així doncs, quan hi ha un esclafit càlid, a banda d’una intensa ventada que en alguns casos es pot acostar o superar els 100 km/h, es nota un ascens abrupte de la temperatura i un descens de la humitat relativa. La pujada del termòmetre sol ser de diversos graus en qüestió de pocs minuts, fins i tot de més de 10 graus.
És relativament habitual que se’n produeixin quan es dissipen les tempestes en episodis d’onada de calor, que normalment són tempestes seques. Són fenòmens locals, no pas generals.
Sense anar més lluny, aquest dimarts, 11 de juliol, a primera hora de la nit se’n va produir un a les illes Columbretes (el País Valencià). L’estació meteorològica que l’Associació Valenciana de Meteorologia (AVAMET) hi té col·locada va registrar un ascens de la temperatura de gairebé 14 graus en mitja hora, fins a assolir els 41,2 ºC de màxima. Tot plegat va anar acompanyat de ratxes de vent que van arribar als 105 km/h.
