La sequera que va començar a finals de la primavera del 2020 no té aturador. Els episodis puntuals de pluja que hi ha hagut al llarg d’aquests dos anys i mig no han ajudat gaire a eixugar aquest dèficit pluviomètric tan accentuat.
Si l’any 2021 va ser el més sec de tota la sèrie de dades de l’Observatori Fabra, amb 328 l/m², aquest 2022 va pel camí de repetir l’efemèride o, si més no, de situar-se al podi. Fins al 25 de novembre s’han acumulat 278 l/m². Per tant, caldria que al llarg de la recta final de l’any caiguessin poc més de 50 l/m² per evitar batre un nou rècord, un fet que, tenint en compte la precipitació mitjana del mes de desembre (47 l/m² per al període 1991-2020), no està assegurat.
Rècord de poca pluja en 365 dies consecutius
Una bona manera de seguir la sequera pluviomètrica és calcular diàriament la precipitació acumulada en els 365 dies anteriors. Així, entre el 2 de desembre del 2021 i l’1 de desembre del 2022 s’han recollit 276,4 l/m², una xifra que es converteix en el nou rècord de la sèrie centenària del Fabra.
D’aquesta manera se supera el rècord anterior, que s’havia batut a principis d’any, també lligat a la sequera actual. En el període comprès entre el 23 de febrer del 2021 i el 22 de febrer del 2022 s’havien acumulat 288,9 l/m².
Les sequeres són recurrents en el clima mediterrani
Les sequeres formen part del nostre clima. De manera recurrent n’hem tingut al llarg de les darreres dècades. Es poden veure clarament a la gràfica superior, amb diversos mínims de la precipitació en 365 dies.
Aquests són els pics mínims corresponents a les sequeres pluviomètriques més importants del últims 109 anys:
| del 5 de febrer del 2015 al 4 de febrer del 2016 | 322,6 l/m² |
| del 17 de gener del 1945 al 16 de gener del 1946 | 328,9 l/m² |
| del 31 de gener del 2006 al 30 de gener del 2007 | 329,6 l/m² |
| del 4 de setembre del 2004 al 3 de setembre del 2005 | 333,3 l/m² |
| del 13 de novembre del 1988 al 12 de novembre del 1989 | 340,4 l/m² |
Tot i això, a la sèrie de l’Observatori Fabra no trobem cap precedent d’una sequera que hagi deixat registres per sota de la marca dels 300 l/m² en 365 dies consecutius, tal com passa actualment.
Situació insòlita, però amb antecedents
La situació actual és insòlita, però hi ha alguns precedents. El treball conjunt entre el Servei Meteorològic de Catalunya, la Universitat de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili va permetre reconstruir i digitalitzar la sèrie de precipitació de Barcelona (des del 1787).
Segons aquesta sèrie de dades, cal remuntar-se fins al segle XIX per trobar escenaris similars. Hi ha nou anys més eixuts que el 2021, això sí, tots anteriors al 1835. Precisament, entre finals del segle XVIII i principis del XIX Barcelona va viure diverses sequeres extremes, amb períodes extraordinàriament eixuts. El rànquing l’encapçala l’any 1817, conegut com “lo any de la fam“, amb un registre de pluja anual de 215,6 l/m².
