La Sagrada Família, un cop estigui acabada, pot acabar provocant que s’acumuli més contaminació als barris del seu voltant. Per entendre la relació causa-efecte, cal parar atenció a l’explicació que fa l’investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) JosepAnton Morguí.
Segons ell, edificis tan alts com la Sagrada Família —les torres de la qual es preveu que arribaran als 172,5 metres— estanquen el vent, el qual és necessari per dispersar la contaminació.
“Formen com un rocam a les zones d’aire i provoquen que el vent s’estanqui darrere seu, és a dir, fan que les ones del vent vagin diferent. Passa com en els camions quan van circulant ràpidament, que s’acumula la pols i la negror a la part del darrere. Hi ha efectes aerodinàmics i aquesta aerodinàmica dels edificis s’hauria d’entendre”
Morguí compara la Sagrada Família amb l’edifici Shard de Londres, d’uns 200 metres d’alçària, i assegura que també cal tenir en compte l’aerodinàmica, com passa en els camions, la qual fa que la pols s’acumuli a la part del darrere. De manera que, segons raona, les torres més altes del temple que va dissenyar Antoni Gaudí actuarien com a barrera que frenaria el vent i faria que les partícules de contaminació de l’aire s’estanquessin.
De fet, per evitar aquestes situacions, l’investigador insisteix en la importància que els ajuntaments, a l’hora de pensar a construir, tinguin en compte en els plans urbanístics d’una ciutat el vent i la contaminació, i no només el sòl edificable.
