La sequera actual està sent extrema. És ben bé que sembla que no s’hagi d’acabar mai. La veritat és que els mapes de predicció dels quals disposem no anuncien gaire bones notícies. Lluny de veure’s cap situació que pugui portar pluges extenses, continuades i abundants, s’intueix que es podria imposar la circulació de fronts atlàntics durant la primera meitat de febrer. Aquest escenari no comportaria gaire pluja a la majoria de les comarques, sobretot a les més assedegades.
Malgrat l’excepcionalitat de l’episodi actual, les sequeres són recurrents al nostre clima. Algunes són de curta durada, d’altres són més intenses i continuades. Sigui com sigui, sempre hi ha un moment en què la pluja reapareix i hi posa el punt final.
Al llarg dels darrers mesos el Servei Meteorològic de Catalunya ha analitzat tots els episodis de sequera que hi ha hagut al país des del 1916. En total, en són 26, segons va apuntar Vicent Altava, tècnic de l’SMC, durant la celebració del Dia Meteorològic Mundial 2023. D’entre totes les característiques que s’han estudiat hi ha les dates d’inici i de finalització.
Qualsevol moment és “bo” perquè comenci una sequera
Les sequeres poden començar en qualsevol mes de l’any. Aquesta és la primera conclusió que s’extreu de les dades que mostren que els diversos períodes de poca precipitació han començat en moments ben dispars.
Tot i això, en la majoria de casos el tret de sortida ha estat a l’estiu (nou sequeres) o a la tardor (vuit casos). De fet, és l’octubre el mes en què més vegades s’ha detectat l’inici de períodes eixuts. L’estació de l’any que concentra un menor nombre d’inici de sequeres és la primavera, només amb quatre.
Tardor i primavera, les estacions clau per posar fi a les sequeres
A diferència de l’inici, la finalització de les sequeres acostuma a estar més concentrada cap a la tardor i la primavera, les dues estacions climàticament més plujoses. Tan és així que 10 dels episodis eixuts que hi ha hagut des del 1926 han començat a perdre pistonada a la tardor i, vuit, ho han fet a la primavera.
Si ens fixem concretament en els mesos de l’any, setembre ha estat el que més vegades ha marcat la recta final de les sequeres. Fins a cinc episodis han iniciat la seva fi, llavors. El segueixen els mesos de febrer i maig.
A l’altre costat de la balança hi trobem els mesos d’estiu. La pluja és molt cara de veure durant l’època més càlida de l’any, i la precipitació acostuma a caure de manera irregular, en forma de xàfecs sobtats. L’absència d’episodis de pluja extensa i abundant fa que gairebé cap sequera hagi estat tocada de mort durant l’estiu. Només hi ha un sol cas al mes de juny.
