La població de senglars no ha parat d’augmentar des dels anys 90 i ja “podríem parlar d’una plaga”. Així ho afirma Jaume Badia, biòleg de fauna salvatge de la Universitat de Barcelona. Per tant, si hi ha més senglars, “la probabilitat de trobar-nos amb ells i tenir-hi conflictes és més alta”, explica l’expert. Recorda que hi ha casos en què sempre és perillós topar-se amb un senglar: per exemple, quan es topa amb una mare amb cries o quan es veu un animal mentre es passeja un gos. En aquests casos, diu Badia, “el senglar es podria sentir amenaçat i es podria produir una situació violenta“.

Els motius de l’augment de la població són diversos: el principal és la gran disponibilitat de menjar que tenen, tant en zones urbanes com en conreus. A més, en les últimes dècades, els senglars s’han creuat amb porcs de granja i porcs vietnamites i això ha fet que augmenti la capacitat de reproducció d’aquests animals. Això, sumat que durant el segle XX han desaparegut tots els seus depredadors, ha fet que la seva població sigui més gran que mai.

Per què els senglars són més agressius ara?

L’actitud dels senglars de Collserola i la rodalia de Barcelona ha canviat de manera progressiva els últims anys. Actualment tenen una actitud més agressiva que abans i això ve donat per diversos factors. Segons explica el biòleg Jaume Badia “els senglars ens han perdut la por“. Apunta que han començat a entrar a les ciutats perquè tenen un “accés fàcil a l’aliment, en contenidors o pel carrer, però també perquè hi ha gent que els dona menjar“.

Això, segueix el biòleg, fa que tinguin més confiança en l’ésser humà, però “no per això deixen de ser animals salvatges“. “Alguns dels senglars poden reaccionar d’una manera violenta davant d’excursionistes o gent que passeja si creuen que tenim menjar i ens el poden prendre”, insisteix.

Els senglars ens han perdut la por. Ens veuen com una font d’aliment i no com una amenaça
Jaume Badia, biòleg de fauna salvatge de la Universitat de Barcelona

Els senglars, mamífers amb “un cervell complex”

Davant agressions injustificades com la que va patir una veïna de Vallvidrera en sortir de casa sense menjar fa uns mesos, Badia recorda que “cal tenir en compte que els senglars són mamífers amb un cervell complex“. “Hi ha accions que no responen a patrons de comportament generals de la població, sinó a individus concrets que han après a comportar-se de determinada manera per determinades experiències a la seva vida”, afegeix el biòleg.

Per tant, diu l’expert de la UB, hi ha reaccions a les quals “és molt difícil donar una explicació”. El que sí que és segur, considera Badia, és que “per mossegar una persona has d’haver-li perdut la por i això és un patró que es veu a la població de senglars de Collserola”.

Com controlar la població de senglars?

Segons Badia, diversos estudis demostren que la millor manera de controlar la població és amb la caça selectiva d’individus joves ja que si se’n cacen d’adults el problema no se soluciona, com ha quedat demostrat al llarg dels anys. Aquesta caça, explica, ha d’anar acompanyada d’altres mesures com ara limitar l’accés d’aquests mamífers al menjar en contenidors, papereres i també conreus.

També cal conscienciar la ciutadania que aquests animals no s’han d’alimentar, i per acabar, cal seguir amb la investigació pionera a Barcelona en injeccions anticonceptives, que sembla que estan funcionant.