La nevada del 8 de març del 2010 va afectar de ple la ciutat de Barcelona, amb gruixos que van arribar als 20 cm a Collserola. Es tracta de la nevada més important del present segle en el cas de la capital catalana, sobretot per l’extensió, la intensitat de la precipitació i els gruixos acumulats a la trama urbana.
La neu, però, també va caure amb ganes aquell dia a la resta de Catalunya i va causar estralls, o incidències notables, a causa de l’acumulació d’una gran quantitat de neu humida a molts indrets. La nevada va afectar la majoria de comarques i només en va deixar al marge algunes zones de Ponent i del sud del país.
Una nevada intensa, extensa i acompanyada d’aparat elèctric en alguns moments
La causa de la gran nevada del 8 de març del 2010 va ser la formació d’una borrasca a darrera hora del diumenge 7 de març del 2010 a l’est de la península Ibèrica. La seva posició va afavorir un flux de vent humit cap a Catalunya, inicialment de llevant i més tard de gregal. Durant el moment àlgid de la nevada, el dilluns 8 de març a la tarda, el centre de la borrasca es va situar entre les Balears i el litoral català.
La pertorbació mediterrània va anar acompanyada en altura d’un embossament d’aire fred, amb temperatures el diumenge 7 al vespre de fins a -33 ºC a 5.500 m (500 hPa). Aquesta bossa freda en altura, la qual ja era present a les acaballes del cap de setmana damunt del sud-est de França, va viatjar cap al sud i el dilluns 8 es va situar entre el nord de les Balears i les comarques gironines.
Durant la nevada es va observar aparat elèctric a diversos punts del litoral i el prelitoral catalans, fruit de la presència de núvols molt desenvolupats (cumulonimbus). La tempesta va fer que la nevada fos molt intensa en alguns moments i que es manifestés en forma de grans flocs i d’un cortina de neu espessa.
Les comarques de Girona, Barcelona i l’est de Lleida i Tarragona, les més afectades
Els gruixos de neu van ser molt notables a l’entorn de la Serralada Transversal (70 cm a Rupit, 63 cm a Espinelves i 60 a Ciuret), però també entre el Ripollès, el Berguedà i el Ripollès, comarques en les quals el relleu va interceptar el flux humit procedent de llevant. A la Pobla de Lillet van registrar 57 cm; a Planoles, 50 cm; a Bagà, 48 cm; a Navès, Berga i Cardona, 40 cm i a Prats de Lluçanès, 35 cm. També hi va haver un màxim entre l’Alta Anoia i la Segarra, amb gruixos de 40 cm a Guissona i Torà i 55 m a Pujalt.
Els gruixos també van ser igualment molt significatius a l’entorn de la Costa Brava, sobretot cap al cap de Creus, on es van superar els 50 cm. També es van mesurar gruixos notables a zones elevades del litoral, especialment cap al Montnegre-Corredor.
La neu va agafar a nivell del mar a gairebé tot el litoral central i a la Costa Brava. Només algunes zones de la Terra Ferma, la Vall de l’Ebre i el sud de la Costa Daurada van quedar al marge de la nevada.
La nevada més gran dels darrers anys pel que fa a gruixos i extensió
El Servei Meteorològic de Catalunya va qualificar la nevada com una de les més importants dels darrers anys pel que fa a gruixos i extensió geogràfica afectada. A l’àmbit de Catalunya la nevada va ser comparable a la del 30 de gener del 1986 i a la del 14 i 15 de desembre del 2001. El Meteocat també va qualificar la nevada del 8 de març de lleugerament superior a la de l’1 de març del 1993 i a la del 27 i 28 de gener del 2006.
A l’Observatori Fabra van registrar entre 16 i 20 cm, un gruix comparable, pel que fa a un mes de març, al de l’1 de març del 1993 (20 cm) i al del 8 de març del 1964 (18 cm). La nevada del 2010 va ser inferior a la del 30 de gener del 1986 en aquest punt de Barcelona, quan es van acumular entre 20 i 30 cm. També va ser inferior a la nevada del 15 de desembre del 2001, amb 25 cm de neu.
El Servei Meteorològic de Catalunya va ressaltar també que la nevada del 8 de març del 2010, així com la del 30 de gener del 1986, es va caracteritzar per la coincidència de neu molt humida i fortes ventades, circumstàncies que es van produir simultàniament a les comarques gironines.
La neu humida s’adhereix fàcilment als objectes més prims com els cables elèctrics, on pot acumular un gran pes. El vent evapora la part líquida de la neu i transforma la resta pràcticament en gel, el qual no es desprèn dels objectes. Aquesta és l’explicació de per què aquest tipus de nevades acaben produint més destrosses que les de neu més seca.
