nevada desembre 2001 Vallvidrera
les escales que pugen a la plaça de Pep Ventura des de la plaça de Vallvidrera, l'endemà de la nevada del desembre de 2001

Nit del 14 al 15 de desembre del 2001, fa exactament 22 anys. Veníem d’un temporal de llevant duríssim, dels més durs de les darreres dècades i que ens va afectar durant el mes de novembre. Un mes més tard, les peces es van posar al lloc idoni per desencadenar una de les nevades més abundants del darrer segle, tot i que Barcelona en va quedar un pèl al límit.

Barcelona, un pèl al marge

Va faltar un pèl d’aire fred. Aquesta és l’única raó per la qual Barcelona va quedar un pèl al marge d’una grandíssima nevada que segur que molts recordeu. En superfície, una borrasca que se situava cap a Còrsega i que avançava cap a les Balears. En altura, una gran bossa d’aire fred que viatjava des de Centreeuropa cap a nosaltres. La borrasca enviava vents de gregal, nord-est, fred molt intens i amb temporal marítim.

El pronòstic indicava risc d’algunes precipitacions, en principi poca cosa venint amb un vent de gregal tan fort, però tot va canviar ràpid quan el vent va girar a llevant, i va portar una gran massa de precipitacions cap a casa nostra.

Gran caos al prelitoral i interior

La nevada va ser especialment abundant al prelitoral, on alguns registres s’acostaven al metre de neu a comarques com l’Anoia. Molts van ser els conductors que van passar la nit al túnel del Bruc, mentre els equips d’emergència lluitaven per arribar-hi. Tot plegat, en una gran nevada, força inesperada pel que fa al pronòstic i que va entrar “fins a la cuina”, i va arribar també amb força al pla de Lleida.

A Barcelona la neu descarregava a estones i no a totes les cotes. La cota voltava els 100/200 metres d’altura. Tot i això, la part alta de la ciutat va quedar ben emblanquinada amb gruixos que superaven els 20 cm en alguns punts de Collserola.

Destaquen també el mig metre de neu de Begues o, una mica més al sud, els 10 cm caiguts a Salou, a la mateixa línia de la costa, però amb un aportament de fred una mica més evident, que va fer baixar la cota de neu fins al nivell del mar.

A Barcelona va nevar, però va faltar un grau perquè la nevada fos per emmarcar… o per col·lapsar-ho tot encara més. Per sort o per desgràcia, les coses van anar així, avui fa 22 anys.

Gruix màxim de neu dels dies 14 i 15 de novembre del 2001. Font: SMC

Gran fredorada posterior

Després de la gran nevada del 14 i 15 de desembre del 2001 va arribar un anticicló potent que va fer que les temperatures es mantinguessin molt baixes durant setmanes, en una de les fredorades més duradores del segle present. A l’interior es van arribar a registrar valors inferiors als -15 ºC. El valor més baix es va mesurar la matinada del dia de Nadal a Das (la Cerdanya), amb -22,6 ºC.

La neu i el seu efecte albedo, juntament amb la manca d’hores efectives de sol i la presència de les altes pressions, van propiciar gelades gairebé continuades a bona part del territori i un ambient inusualment fred que va comportar que la neu caiguda aguantés ben bé tres setmanes a terra a bona part de l’interior de Catalunya.

Imatge MODIS del satèl·lit Terra del dia 16 de desembre del 2001 (en vermell, la zona innivada). Font: NASA