Aquells qui tenen una edat possiblement recorden la nevada del primer dia del mes de març del 1993. En aquella ocasió la neu va visitar Barcelona i tot l’entorn metropolità, en alguns punts amb gruixos notables, però a l’interior i en punts del Pirineu oriental va deixar gruixos realment espectaculars, de fins a 100 cm entre el nord d’Osona i el Ripollès.
Per què va nevar els dies 1 i 2 de març?
El mapa d’altura (500 hPa) i superfície del dia 1 de març mostrava la presència d’una profunda borrasca a l’est de les Balears. La baixa es va formar després d’una entrada d’aire fred d’origen polar que va afectar de ple Catalunya els darrers dies del mes de febrer.
La borrasca balear va fer arribar aire humit en superfície, procedent de llevant-gregal, cap a Catalunya. En altura l’aire procedia del sud – sud-est.
Tot plegat va generar nevades a cotes baixes durant el dia 1 de març a la meitat est de Catalunya. La nevada va caure durant el matí primer al litoral i el prelitoral. En punts de l’interior i del Pirineu i el Prepirineu orientals (la Cerdanya i el Berguedà) la neu no va començar a caure fins avançada la tarda.
La nevada es va allargar, tot afeblint-se, fins a la tarda-vespre del dia 2 de març cap a les comarques del nord-est, coincidint amb el debilitament i afebliment de la borrasca mediterrània i l’entrada de vent del nord i nord-oest.
La nevada a Barcelona
Aquella nevada va arribar després d’un hivern sec (44,1 litres en total a l’Observatori Fabra) i lleugerament càlid.
L’onada de fred prèvia a la nevada va implicar mínimes sota zero a l’Observatori Fabra (fins a -1,8 ºC el dia 25 de febrer). L’entrada freda va donar pas a la pluja el dia 27 (tres litres) i a la neu el dia 1 de març.
Segons descriu Joaquim Ibáñez en l’article ‘Març del 1993. Nevada postolímpica’, la precipitació sòlida va iniciar-se a Barcelona pels volts de les 10 h per sobre de la cota dels 200 metres, tot i que al Vallès nevava a totes les cotes. La neu va anar abraçant la ciutat “a posteriori”, tot baixant de cota, i només per sota de la Gran Via va ser en forma líquida. A barris com Sarrià, la Bonanova, Horta o a la Vall d’Hebron la neu va caure amb molta força i hi va deixar diversos centímetres de gruix.
Els flocs de neu a la tarda a la part alta de la Diagonal eren grossos i la nevada dificultava enormement la mobilitat dels ciutadans i vehicles.
La nevada va aturar-se cap a les 22 h, per bé que de matinada, el dia 2 de març, va tornar a nevar més dèbilment fins al migdia, quan es va aturar i es van obrir clarianes.
El gruix de neu acumulat a la part alta del Tibidabo va voltar el pam. Es van acumular 15 cm a la Bonanova, 20 cm a l’Observatori Fabra o 25 cm a Santa Creu d’Olorda.
La nevada més important fora dels Pirineus de la dècada dels 90
El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) va definir la nevada dels dies 1 i 2 de març del 1993 com la més important, fora dels Pirineus, de la dècada dels 90.
Entre els gruixos més destacats i recollits per la xarxa d’observadors de Catalunya (SMC) en destaquen els següents:
- Vidrà-Collfred, 100 cm
- Vallfogona de Ripollès i Planoles, 80 cm
- turó de l’Home, 75 cm
- Rupit, 60 cm
- Castellar de n’Hug, 60 cm
- La Molina, 1.700 m, 50 cm
- Vilada, 40 cm
- la Pobla de Lillet, 37 cm
- Bagà, Puigcerdà, Centelles i Moià, 35 cm
- Vic, 34 cm
- Berga, 30 cm
- Bellver de Cerdanya, 20 cm
- Sant Joan Despí (TV3), 12 cm
- Manresa, Arbúcies, Olot, Cervera, Igualada, Esplugues de Llobregat, 10 cm
- Girona, 4 cm
