La nit del 14 al 15 de gener del 1914 Barcelona va viure una de les nevades més destacables del segle XX. De fet, podríem dir que va ser la segona més important, per darrere de la del 25 de desembre del 1962.
L’inici d’aquell 1914 va estar marcat pel fred intens. Ara bé, va ser durant la Setmana dels Barbuts que la baixa temperatura es va combinar amb la humitat mediterrània i va tenir lloc la nevada.
Les claus: un anticicló al nord d’Europa i una baixa Mediterrània
Com acostuma a passar, perquè nevi de manera abundant a Barcelona cal que coincideixin una massa d’aire prou fred per fer baixar la cota de neu fins a nivell de mar i aire humit que afavoreixi la formació de núvols i de precipitació. La nevada del gener del 1914 no va ser cap excepció.
Hi havia un potent anticicló situat al nord de les illes Britàniques que impulsava cap a la península Ibèrica una massa d’aire molt fred d’origen continental. La temperatura a 850 hPa (uns 1.500 metres d’altitud) rondava els -12 ºC, segons la reanàlisi de la NOAA.
D’altra banda, acompanyant tot aquest aire fred, va arribar una depressió en altura que es va col·locar damunt de Catalunya la nit del 14 al 15 de gener. En superfície hi havia una borrasca a la Mediterrània occidental que s’havia anat desplaçant cap a l’est alhora que havia anat perdent pistonada. Hi havia flux de nord, cosa que probablement va afavorir que hi hagués rebuf a la Costa Central.
Més d’un pam de neu
La nevada va començar el dia 14 de gener del 1914 a la nit i no es va aturar fins passat mig matí del dia 15. L’aspecte que presentaven Barcelona i l’entorn aquell migdia era del tot inusual.
Segons la premsa de l’època, el gruix de neu a Barcelona va arribar als 24 centímetres. Sens dubte, és una dada molt remarcable, tenint en compte que no és gaire habitual que nevi fins a tocar de mar i, menys encara, que la neu arribi a agafar a terra. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, al Tibidabo es va acumular un gruix màxim de 40 cm.
Juntament amb la del 17 i 18 de desembre del 1920, la del 14 i 15 de gener del 1914 es troba al podi de les nevades més destacables del segle XX a Barcelona, només per darrere de la del Nadal del 1962. En aquest sentit, calia recular fins al febrer del 1887 per trobar un episodi comparable.
El compte d’X (antic Twitter) @historiesdebcn ha publicat un recull de diverses imatges d’aquella nevada en què es veuen carrers i places icònics de Barcelona coberts per una espessa capa de neu, com la Rambla, la plaça de Catalunya, el passeig de Gràcia, el port i el carrer Aragó.
Sota zero a tot Barcelona
L’observació meteorològica a Catalunya tot just començava a estar en plena efervescència. Feia pocs mesos que s’havia posat en marxa la sèrie de dades de l’Observatori Fabra. La nevada del gener del 1914 va ser el primer episodi de neu a quedar recollit als anuaris de l’observatori.
A la part alta de Collserola el fred va ser molt intens. Ja hi havia hagut una onada de fred just en començar el 1914 i, coincidint amb la nevada, en va arribar una altra. El dia 14 de gener la temperatura màxima va ser de 2,5 ºC i la mínima, de -5,1 ºC. L’endemà, un cop acabada la nevada, la temperatura a l’Observatori Fabra es va moure entre els -1 i els -5,2 ºC.
Al centre de la ciutat els termòmetres també van baixar per sota de la marca dels 0 ºC L’ambient de rigorós hivern es va apoderar de tots els barris de la ciutat, sense excepció.
Competició d’esports d’hivern a Collserola
Davant d’una Barcelona coberta per la neu, el Centre Excursionista de Catalunya va organitzar una competició d’esports d’hivern a Collserola. Va tenir lloc el diumenge 18 de gener del 1914.
A partir de les 11 del matí es van fer curses de velocitat d’esquí i de luge per a homes, per a dones i per a “boy-scouts”. Els descensos es van fer per un camí de la zona de la Budellera, al vessant nord de Collserola, entre Vallvidrera i el Tibidabo, que es va convertir en una pista d’esquí degudament senyalitzada de 400 metres de llargada.
