La nevada més important del segle XX a Barcelona va ser, sense cap mena de dubte, la del 25 de desembre del 1962. Aquell va ser un Nadal d’allò més blanc, amb tots els ets i uts.
Ara bé, què va passar des del punt de vista meteorològic perquè la nevada fos tan grossa? És ben bé que es van alinear tots els astres i es va poder produir aquell equilibri tan delicat i car de veure a casa nostra entre el fred intens i la precipitació. Vegem-ho!
Fred intens des d’un primer moment gràcies al potent anticicló del nord d’Europa
El temps en el context europeu estava regit per un potent anticicló situat al nord del continent. Estava orientat d’est a oest i abraçava des de les illes britàniques fins a Rússia, amb una pressió atmosfèrica que superava de llarg la marca dels 1040 hPa.
Això afavoria que l’aire fred del centre i l’est d’Europa s’anés desplaçant cap a la Mediterrània occidental. Tant és així que el dia 24 va arribar un embossament d’aire fred a nivells mitjans (de -35 a -40 ºC a 500 hPa, uns 5.500 metres d’altitud) que es va situar a la vertical de Catalunya i s’hi va mantenir fins al dia de Nadal al migdia. A partir de llavors es va anar desdibuixant.
El fred també es feia notar en capes més baixes. A 850 hPa (uns 1.500 metres d’altitud) el dia 24 en alguns moments, fins i tot, hi havia la isoterma dels -10 ºC sobre Barcelona. La temperatura en aquest nivell es va mantenir per sota dels -5 ºC de manera ininterrompuda fins al matí de Sant Esteve.
D’aquesta manera ja teníem el primer dels ingredients necessaris: el fred intens. En feia tant que això va ajudar que la precipitació fos en forma de neu ja des d’un primer moment i pogués agafar ràpidament a terra, a diferència del que acostuma a passar a Barcelona.
Una borrasca mediterrània estacionària, amb vent de llevant arreu, però no en superfície
L’altre element necessari és, evidentment, la precipitació. Per tant, calia que la massa d’aire que arribés a Catalunya fos, també, humida. L’encarregat de fer-ho possible va ser el vent de component marítim que venia induït per les altes pressions del nord d’Europa i, també, per la formació d’una depressió mediterrània.
La baixa es va generar entre Sardenya i Menorca el dia 24. Al llarg del dia de Nadal es va mantenir amb un moviment erràtic sempre en aquesta mateixa zona i, al mateix temps, es va anar aprofundint. L’estacionarietat va fer que la precipitació fos continuada sempre a la mateixa àrea i que s’acumulessin quantitats destacables.
Per altra banda hi va haver un fet no gens menor: el vent bufava de llevant o gregal en tots els nivells, de manera que arrossegava una massa d’aire molt humit de mar cap a terra, però en superfície a la regió metropolitana bufava de terra cap a mar. D’aquesta manera, l’aire fred de l’interior de Catalunya arribava a la costa i mantenia la temperatura ben baixa. Això mateix va passar durant la nevada del 8 de març del 2010 i va ajudar a fer baixar la cota de neu.
La nevada estava servida
Amb aquest escenari, la gran nevada estava servida. A l’Observatori Fabra es van acumular 64 l/m² en forma de neu. La temperatura va ser molt baixa entre els dies 23 i 28, però especialment al voltant del dia de Nadal. Tant el 25 com el 26 de desembre el termòmetre no va arribar a superar la barrera dels 0 ºC en cap moment:
- 24 de desembre: -3,8 ºC i 0,0 ºC.
- 25 de desembre: -6,0 ºC i -1,7 ºC.
- 26 de desembre: -5,3 ºC i -1,2 ºC.
Per la seva banda, a l’aeroport del Prat es van mesurar 36 l/m², també tots en forma de neu amb fred molt intens:
- 24 de desembre: -2,2 ºC i 3,0 ºC.
- 25 de desembre: -4,0 ºC i 1,0 ºC.
- 26 de desembre: -6,0 ºC i 0,0 ºC.
Fins a 70 cm de neu a Barcelona
Tot plegat es va traduir en acumulacions de neu fins a tocar de mar com feia dècades que no es veien a Barcelona i l’entorn metropolità. La nevada del 1962 va ser la més important del segle XX i, per trobar un antecedent comparable caldria recular fins a la gran nevada del 10 i l’11 de febrer del 1887.
En tot l’episodi es van arribar a acumular fins a 70 cm de neu a l’Observatori Fabra. Aquest és el registre més important de la nevada dins del terme municipal de Barcelona, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. A la travessera de Dalt, en una cota força més baixa, es van mesurar 46 cm.
La “zona zero” de la nevada va ser al nord de la regió metropolitana. A poblacions com Martorelles, Vilanova del Vallès, Granollers o Llinars del Vallès es va acumular un metre de neu o més.
