Que cada cop fa més calor és una evidència constatada també per la percepció de moltes persones. Els estius s’allarguen i l’hivern s’escurça. Darrerament hem normalitzat assolir els 30 ºC a l’estiu, però la realitat és que fins fa relativament poc era un fet força anecdòtic. El mateix passa amb les mínimes tropicals.
Es triplica el registre de fa 40 anys
Les dades de l’Observatori Fabra (des de l’any 1914) són, en aquest sentit, molt contundents pel que fa a la quantitat de dies en què s’han superat els 30 ºC en aquest indret de Barcelona.
Fins a principis dels anys 80, la mitjana de dies en que se superaven els 30 ºC es movia al voltant dels 10, amb les clàssiques oscil·lacions anuals, però que, dividides en trentennis (gràfic inferior), ubicaven aquests dies de calor intensa diürna en no més de 10-12 de mitjana. Passar dels 30 ºC era un fet poc habitual.
Les coses van canviar a la dècada dels 80 i, des d’aleshores, cap respir. La mitjana dels 30 anys precedents ha anat pujant gairebé sempre fins al 2023, que ubica la dada provisional en 30,9.
Hem multiplicat per tres la quantitat de dies de calor intensa diürna i la projecció indica que continuarà pujant amb força. De fet, si analitzem estrictament el segle XXI (2001-2023) veiem com la dada provisional (encara no s’arriba als 30 anys) s’ubica en 34,5, amb pics anuals escandalosos els anys 2003 (69 dies) i 2022 (73).
Els dies en què se superen els 30 ºC ja toquen amb més facilitat els mesos de maig i octubre.
Les nits tropicals segueixen el mateix patró que les màximes
L’augment de la temperatura és una evidència, no només en les màximes sinó també en els valors nocturns, que segueixen un patró idèntic al de les màximes de més de 30 ºC.
Les mínimes tropicals han existit sempre a l’Observatori Fabra, però han passat de tenir un paper secundari a tenir una presència més que destacada. De la quinzena llarga (de mitjana anual) de bona part del segle XX hem passat a prop de 45 només en aquest segle XXI.
Totes juntes farien un mes i mig sense baixar dels 20ºC en aquest punt enlairat de Barcelona, una dada que es duplicaria fins als més de tres mesos sense baixar dels 20ºC (prop d’un centenar de mitjana) que tenen al pla de Barcelona.
És cert que l’Observatori Fabra pot quedar ara més influenciat per l’efecte d’illa de calor urbà que fa un segle, però només aquest fet no justificaria en cap cas el continu augment, especialment dels darrers anys.
El clima de Barcelona canvia i ho fa de manera clara des de fa relativament poques dècades.
