L’illa de calor és un fenomen característic del clima de casa nostra: temperatura més elevada al centre que a la perifèria, sobretot en hores nocturnes i, especialment, durant els mesos hivernals, quan la variació es pot acostar o superar la marca dels 10 ºC.

Aquest divendres, 26 de gener, la diferència entre centre i perifèria ha arribat a superar els 7 ºC. La temperatura mínima més alta han estat els 16 ºC de Vallcarca, a prop de la carretera de les aigües, mentre que la més baixa, els 8 ºC de Trinitat Nova.

L’entramat urbà: més escalfor al centre de la ciutat

Una gran densitat d’habitatges, gent, trànsit i l’acumulació de ciment, vidre i asfalt fan que la temperatura quedi molt més amunt com més al centre de la ciutat que a la perifèria.

A més a més, als carrerons estrets encara costa més que baixi la temperatura, perquè la calor emmagatzemada durant el dia té poc marge d’escapatòria en uns carrers que amb prou feines tenen via d’escapament cap al cel. És el que es coneix com a factor de cel visible (“sky view factor” en anglès): com més espai de cel es pot veure, més pot baixar la temperatura. Així, en igualtat de condicions meteorològiques, els carrers amples es refreden més ràpidament que els estrets.

On no hi ha color és als espais verds de la ciutat. Es tracta d’espais dins la ciutat on la temperatura baixa de manera clara respecte de la resta, en bona part per ser un espai arbrat i obert, però, evidentment, també per la manca d’edificacions, urbanisme i activitat humana al seu recinte.

Un bon exemple seria el Parc de la Ciutadella. L’estació meteorològica automàtica del Meteocat al Zoo de Barcelona acostuma a ser un pol fred dins de l’escalfor de la ciutat. Potser n’és l’exemple més clar, però poc o molt, tots els parcs i jardins contribueixen a la mitigació de l’illa de calor urbana.

Temperatura mínima de divendres, 15 de desembre del 2023

Inversió tèrmica: més fred a mar que a muntanya

També un clàssic hivernal és la inversió tèrmica, sobretot associada a l’arribada de l’anticicló hivernal. Es nota especialment a les valls interiors, en contrast amb els cims de les muntanyes, però també queda reflectida a Barcelona.

L’aire fred, més dens que el càlid, té tendència a anar-se situant a les capes més baixes de la troposfera. Valls i zones enclotades constitueixen, en aquests casos, els indrets més freds, mentre que la temperatura puja a mesura que guanyem altitud.

No és estrany a l’hivern trobar temperatures mínimes més baixes a tocar del mar que a indrets situats per damunt de la Diagonal, com Sant Gervasi o Gràcia.

Efecte dels rius: més fred al Besòs i el Llobregat

Sense cap mena de dubte, és un dels pilars bàsics que fan que l’ambient sigui molt més fred a Barcelona en uns barris molt concrets.

L’aire fred acumulat a l’interior i la plana vallesana o nord del Baix Llobregat baixa seguint el riu a través dels anomenats vents catabàtics. El vent catabàtic és un vent que s’origina per irradiació i per gravetat. De nit, la terra ferma es refreda molt ràpidament (més que a la costa, on el mar fa de termoregulador). Aquest aire fred, més dens, s’acumula a les valls i només pot sortir seguint la cota més baixa de la vall, el curs dels rius.

En el cas barceloní, el Llobregat i el Besòs funcionen com autèntics congeladors. Les temperatures mínimes són especialment baixes a indrets com Nou Barris, el Bon Pastor o Sant Andreu en el cas del Besòs, i a la part alta de la Diagonal, Sants, la Marina i l’aeroport al costat Llobregat. Són els indrets de la ciutat (juntament amb Collserola i les Planes) on és més “assequible” veure mínimes properes als 0 ºC.

Collserola: lluny de la gran ciutat

Collserola és un món a part, especialment a l’altra banda del Tibidabo, on trobem autèntiques neveres meteorològiques a les valls dels torrents que corren per les nostres muntanyes.

Una mica més allunyat de la influència del mar, que regula la temperatura de bona part de la ciutat, aquí la capacitat de refredament és molt més elevada.

Igualment marcada per les inversions tèrmiques, les Planes constitueix la part més “continental” des del punt de vista climàtic de la nostra ciutat.

Indrets com el Baixador de Vallvidrera o el popular revolt de les Monges són autèntics congeladors a Barcelona. Al revolt, la temperatura mínima baixa sovint per sota dels 0 ºC a l’hivern i s’ha arribat a baixar àmpliament per sota dels -5 ºC. Sense anar més lluny, aquest desembre, tot i haver estat excepcionalment càlid, la temperatura mínima del mes en aquest punt ha estat de -1,2 ºC i s’han registrat fins a quatre mínimes negatives.

Barcelona sembla una ciutat relativament petita (o gran, segons com es miri), però des del punt de vista climàtic ens obre un ventall enorme.