Mentre que tot just estem sortint d’un episodi de calor intensa i ja n’hi ha un altre que comença a treure el nas, ara fa 91 anys l’escenari era radicalment diferent. La manca de calor i els episodis de pluja van ser els protagonistes del juliol del 1932. Això el va convertir en el més plujós i més fred registrat al Fabra des que hi ha dades.
Fresca, tant de dia com de nit
L’anticicló de les Açores es va mantenir ferm a l’Atlàntic durant bona part del mes, amb una pressió atmosfèrica realment elevada (fins i tot per sobre dels 1.030 hPa) per ser estiu. Aquest escenari sovint permetia l’arribada de pertorbacions provinents del nord del continent europeu.
Les entrades successives de vent del nord van mantenir la calor a ratlla durant tot el juliol, i no només això, sinó que fins i tot hi va haver diversos dies realment frescos. La temperatura màxima mensual va ser de només 27,4 ºC. Contrasta, per exemple, amb el del 2022, en què tan sols hi va haver un dia amb una temperatura màxima per sota d’aquest valor.
També crida molt l’atenció la temperatura mitjana mensual, que va ser de 19,7 ºC. És un registre més propi d’un setembre (més aviat fresc) que no pas d’un dels mesos tradicionalment més càlids de l’any. Si ho comparem amb la mitjana climàtica del període 1991-2020, el resultat és una anomalia negativa de més de quatre graus.
Sense cap nit tropical
Les nits i matinades van ser de molt bon dormir: en tot el mes no hi va haver ni una sola nit tropical. Res a veure amb els últims juliols, en els quals és d’allò més habitual que n’hi hagi un bon grapat. De fet, hi va haver nou dies en què el termòmetre va baixar per sota dels 15 ºC, quelcom que sembla impensable ara mateix.
La mitjana de la temperatura mínima va ser de 15,7 ºC i la més baixa de totes, de 12 ºC. Aquests registres no són el rècord del Fabra per a un juliol, però s’hi acosten.
163 l/m2 i dos temporals de pluja
La major part de la precipitació es va concentrar en dos episodis. El primer va ser entre els dies 5 i 8 de juliol i es van acumular 67 l/m2.
El segon va ser entre el 12 i el 18. Va ploure set dies consecutius, un fet que de per si costa de veure a Barcelona i més encara al pic de l’estiu. Es van recollir 85 l/m2.
En tot aquell mes van caure 163 l/m2 repartits en 13 jornades, fet que va convertir-lo en el juliol més plujós de tota la sèrie del Fabra. Tanta pluja sorprèn, tenint en compte que el juliol és el mes més sec de l’any, amb una mitjana que se situa lleugerament per sota dels 30 l/m2 (per al període 1991-2020).
Neu en plena canícula
No només la fresca i la pluja van ser les protagonistes d’aquell juliol “sense temps d’estiu”, sinó que fins i tot la neu va fer acte de presència en cotes gens habituals. Que en plena canícula nevi als cims més alts dels Pirineus no és excepcional, però tampoc passa cada any. El que és extraordinari és que la neu visiti altres massissos fora de l’alta muntanya pirinenca.
L’arribada d’una pertorbació al nord de la península Ibèrica el 19 de juliol del 1932, que anava acompanyada d’un important embossament d’aire fred, va ser la responsable d’aquesta situació anòmala. La cota de neu va baixar per sota dels 1.500 metres i va arribar a deixar emblanquinades diverses poblacions del Sistema Ibèric.
Aquell dia, segons el butlletí de l’aleshores Servei Meteorològic Espanyol, la temperatura màxima a bona part del centre de la península va voltar entre els 10 i els 15 ºC, mentre que la mínima va baixar clarament per sota de la marca dels 10 ºC. Catalunya va quedar una mica al marge de la situació, tot i que també hi va fer fresca i hi va haver precipitacions.
