L’Àrea Metropolitana de Barcelona es troba en preemergència per sequera des de fa dues setmanes. La situació de manca d’aigua, però, és molt lluny de millorar i l’emergència, si res no canvia, es declararà el mes de gener. Això suposarà posposar el calendari, ja que inicialment, estava previst declarar l’emergència durant el desembre. Aquest dimarts al matí s’ha reunit la Comissió Interdepartamental de la Sequera per tractar aquesta qüestió i, posteriorment, també ho ha fet el Consell Executiu.
El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha avançat algunes de les mesures que s’aplicaran, un cop s’entri en emergència serà la prohibició de dutxar-se als equipaments esportius.
Mascort, també ha explicat que en alguns punts es reduiran els cabals ambientals dels rius: al Llobregat, per exemple, a l’altura de Sant Joan Despí es passarà dels 500 litres cúbics per segon, a 250.
Què passa si s’activa la fase d’emergència?
El govern ha intentat aquests últims mesos allargar al màxim l’arribada a l’escenari d’emergència. Si finalment, però, s’arriba a aquesta fase el mes de gener es planteja una altra reducció del consum d’aigua i les restriccions afectaran totes les activitats i també la ciutadania. L’emergència, de fet, preveu tres estadis diferents. En un primer el topall màxim és de 200 litres per persona i dia; en el segon, de 180 litres, i en el tercer, el més restrictiu, de 160 litres.
El consum mitjà d’aigua a Barcelona està per sota d’aquests tres topalls i se situa en els 173 litres per persona i dia. Això vol dir que, en principi, no s’aplicarien restriccions d’aigua als domicilis. Una altra cosa és, però, si l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) decideix reduir la pressió de l’aigua o bé fer talls en determinades franges horàries. De fet, Aigües de Barcelona ha provat amb èxit l’opció de reduir la pressió en cas que sigui necessari.
