Les gavines són aus ben conegudes pels barcelonins, no exemptes de polèmica sobretot en el cas de la gavina de potes grogues a causa del seu aspecte i actitud aparentment més intimidatòria o agressiva.
Concentracions de gavines en alguns parcs de la ciutat
Alguns parcs i estanys de la ciutat solen ser punts de reunió de les gavines en alguns moments concrets. Aquest és el cas de l’estany que hi ha sota el Museu del Disseny, a Glòries, o sobretot el del Parc de Diagonal Mar, on la quantitat de gavines en alguns moments pot arribar a ser realment impressionant.
Ricardo Ramos és ornitòleg i qui més coneix el Parc de Diagonal Mar; en fa seguiment de les aus que hi habiten des que es va inaugurar, ara fa 18 anys. Fins a aquest més de gener l’expert en ocells ja ha arribat a comptabilitzar fins a 160 espècies diferents i, recentment, ha publicat un llibre en què en fa un recull: ‘Les aus del Parc de Diagonal Mar’.
L’especialista explica que el perquè de tantes gavines en aquests estanys és pel fet que aprofiten l’aigua dolça per netejar-se el plomatge: “Són aus que normalment són al mar i que aprofiten aquests espais per fer neteja i descansar”.
A banda, també solen aprofitar l’estada per alimentar-se, tot i que aquesta no seria la raó principal de la seva presència.
Un tema a part és la concentració de gavines que van a dormir a l’entorn del Port de Barcelona o a les terrasses d’alguns edificis de la ciutat.
La gavina riallera
A Barcelona, en el cas del Parc de Diagonal Mar, s’han arribat a documentar fins a nou espècies diferents de gavina. En aquesta època de l’any, a l’hivern, la que predomina és la gavina riallera, menuda i amb un cant molt característic. Segons Ricardo Ramos es tracta d’un dels parcs amb més exemplars d’aquesta espècie, on solen formar estols de 150-200 individus diaris. La gavina riallera comença a arribar procedent de tot Europa a principis de juliol, per bé que ho fa sobretot durant el mes d’octubre.
A mitjans de juliol de l’any 2005 se’n va arribar a comptabilitzar un estol de 603 en aquest parc.
La gavina riallera sol alimentar-se al mar, per bé que també aprofita els recursos de la ciutat, com el pa que la gent tira als ànecs o coloms. Com a novetat s’està observant que també es nodreixen de les llavors del lledoner, un dels arbres més nombrosos de Barcelona. Es tracta d’un fet inèdit que no s’ha documentat de moment en altres ciutats.
La gavina de potes grogues o gavià argentat, la més polèmica
La gavina de potes grogues és sens dubte l’espècie més mediàtica i polèmica. Es caracteritza per ser de grans dimensions i per tenir el bec i les potes grogues quan és adulta. Els exemplars joves són de color marronós.
Es tracta de l’espècie més nombrosa: actualment es calcula que n’hi ha entre 500 i 1.000 parelles a Barcelona. Els primers exemplars van aparèixer a la ciutat cap als anys 70 i 80. El perquè de la seva proliferació té a veure amb el fet de no tenir depredadors, per la facilitat a trobar aliment i per l’índex de supervivència dels polls.
Malgrat que és una espècie marina, s’ha anat adaptant als recursos de la ciutat i també s’ha especialitzat a menjar coloms. Menja pràcticament de tot i és molt astuta: pot arribar a conèixer els costums i horaris dels ciutadans i anar, per exemple, cada dia al pati d’una escola a recollir les restes dels entrepans que els nens han deixat a l’hora d’esbarjo.
Ramos, en aquest sentit, explica com a anècdota que, si bé fins fa poc les gavines anaven a la plaça de Catalunya a caçar coloms, darrerament sembla que prefereixen espantar-los —fer-los fora— per tal de poder-se apropiar elles de les restes de menjar que els turistes i ciutadans deixen a la plaça.
La gavina de potes grogues cria als terrats i al penya-segat de Montjuïc. Tot i la seva agressivitat, no sol atacar mai amb el bec o les potes a les persones, si no és que la intenten agafar amb les mans. Sí, però, que en cas de reproduir-se als terrats, pot arribar a intimidar fent vols rasos, per marcar o defensar el territori, o bé excretant al damunt.
Les gavines són espècies oportunistes i se sap que fan vols diaris fins als diversos abocadors que envolten Barcelona per tal d’alimentar-se. Aquesta característica no és exclusiva de les diverses espècies de gavina, també ho és d’altres aus com bernats pescaires, garses, etc.
Com a punt a favor, cal esmentar que la gavina de potes grogues és actualment el millor recurs per tal de controlar la població de coloms de Barcelona.
Altres espècies de gavina presents a Barcelona
La gavina riallera i la de potes grogues en són les dues més nombroses. A banda, a Barcelona, també trobem la gavina corsa, present al litoral català des de fa pocs anys principalment a l’estiu. Es tracta d’una espècie molt marina amenaçada a escala mundial.
Una altra espècie és la gavina capnegra, espècie molt marina present sobretot a l’hivern i d’aspecte similar a la gavina riallera.
També podem trobar el gavià fosc, una mica més petit que la gavina de potes grogues, i d’un color gris pissarra a negre al seu mantell.
A banda d’aquestes cinc, n’hi ha quatre més que es poden considerar accidentals, poc presents a la ciutat.
Per què hi ha tantes aus al Parc de Diagonal Mar?
La clau és la seva localització geogràfica estratègica, molt pròxima al mar. Molts ocells que migren resseguint les platges solen entrar-hi per descansar. A banda, la diversitat d’ambients afavoreix petits ocells passeriformes que hi entren a menjar i descansar, sobretot en dies de pluja o de boira.
Moltes aus que dormen a Barcelona, però que de dia surten a alimentar-se a la perifèria, quan tornen aprofiten el corredor del riu Besòs per circular. S’ha observat que molts acostumen a fer drecera i no baixen fins a la desembocadura del riu, sinó que passen en diagonal per damunt del parc.
Problemàtiques que afecten les aus del Parc de Diagonal Mar
L’incivisme d’algunes persones, que deixen lliures els gossos, afecta molt negativament les aus del Parc de Diagonal Mar, ja que acostumen a entrar a l’aigua o al voral del llac i espanten i foragiten les aus. A més, el nivell de la làmina d’aigua sovint és massa baix i facilita l’accés d’algunes persones a l’aigua.
Ricardo Ramos diu també que el buidatge anual de l’estany per tal de netejar-ne el fons sol fer-se a principis d’hivern, un fet que coincideix amb l’inici de l’època reproductora d’algunes aus com el collverd o la polla d’aigua. Això fa que moltes aus ja no es reprodueixin i hagin desaparegut d’aquest parc.
