L’Ajuntament estudia la possiblitat que els autocars sense etiqueta puguin instal·lar un filtre de partícules homologat per la DGT i puguin circular dins la zona de baixes emissions que entrarà en vigor l’1 de gener del 2020. Però per a què serveixen aquests filtres i com funcionen? T’expliquem què són i què en diuen els experts.
Què és un filtre de partícules?
És un dispositiu que s’ubica al tub d’escapament i que bloqueja les partícules sòlides generades pels motors dièsel reduint el nivell d’emissió de contaminants. Els cotxes nous l’incorporen de fàbrica per complir amb la normativa europea de consums i emissions, i els antics el poden instal·lar a posteriori.
Els filtres de partícules, però, no bloquegen els òxids de nitrogen (NOx) que es generen com a conseqüència de les altes temperatures en els processos de combustió. Els òxids de nitrogen són gasos contaminants i la normativa europea també els ha posat en la diana dins del conjunt de mesures per reduir la contaminació.
Com bloquejar els òxids de nitrogen?
A diferència del filtre de partícules, la tecnologia AdBlue sí que impedeix l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera per part dels vehicles dièsel. AdBlue és el nom comercial d’un additiu que es pulveritza dins del tub d’escapament i que fa que l’òxid de nitrogen es descompongui en nitrogen i aigua, que són menys nocius per a la salut i el medi ambient.
I quina diferència hi ha amb el catalitzador?
Actualment tots els cotxes, tant si duen motor dièsel o benzina, porten un catalitzador que elimina contaminants intermedis, com fragments de combustible no cremats, monòxids de carboni i també alguns òxids de nitrogen. Els cotxes que porten el conjunt dels tres filtres -catalitzador, AdBlue i partícules- són els més nets d’entre els de combustió fòssil.
Què en diuen els partidaris?
Des de la Plataforma d’Afectats per les Restriccions Circulatòries defensen que aquests dispositius, filtres de partícules i tecnologia AdBlue, es pugin instal·lar en els vehicles antics que no tenen l’etiqueta ambiental de la DGT per poder circular dins la zona de baixes emissions. David Llort, portaveu de l’entitat, explica que amb aquests dispositius redueixen la contaminació i no obliguen els conductors a canviar de vehicle. Per això reclamen a la DGT i al Ministeri d’Indústria que ho posin més fàcil perquè el parc dièsel antic pugui adaptar-se.
Ara bé, segons Xavier Giménez, doctor i professor de química ambiental de la UB, instal·lar-los suposa una inversió d’almenys 1.000 o 1.500 euros. A més, cal que estiguin homologats i per tant, els ha d’instal·lar un mecànic autoritzat.
I els qui en qüestionen l’eficàcia?
El principal inconvenient dels filtres de partícules és que bloquegen l’emissió de partícules, però no dels òxids de nitrogen. Per tant, instal·lar-lo en un cotxe dièsel no té cap efecte sobre un dels contaminants més nocius per a la salut. A banda, segons Giménez, col·locar un filtre de partícules en un vehicle antic implica que el motor hagi d’injectar més combustible i altera els fluxes dissenyats per al tub d’escapament. Per tot això posa en dubte que la mesura sigui suficient perquè aquests vehicles compleixin la normativa d’emissions.
Des de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire consideren que cal anar molt més enllà. Per la portaveu de l’entitat, Maria Garcia, el debat no està en quin tipus de filtre o dispositiu, sinó en reduir sensiblement el parc mòbil de vehicles i fer una aposta decidida per canviar el model de mobilitat.
