La típica conversa d’ascensor acaba portant-nos sovint a parlar del temps que fa, de si fa fred, calor i, si hi ha certa simpatia, a comentar la”jugada” i valorar l’encert o l’error del pronòstic del temps que algú ens va presentar per televisió el dia anterior o aquell mateix matí.
La meteorologia, una ciència inexacta
I el cert és que ens equivoquem. I ens equivoquem més del que voldríem.
El primer que cal dir és que la meteorologia, tot i ser una ciència, no és exacta. Els models meteorològics, la nostra gran eina per fer un bon pronòstic, parteixen d’unes condicions inicials determinades i, després de tot un seguit de càlculs intenten projectar el que ha de passar en el temps futur. I tot això, tenint en compte, no només variables meteorològiques, sinó també geogràfiques, com el relleu de cada zona.
Tot i això, els models meteorològics han evolucionat molt, i amb això també el grau d'”encert” en el pronòstic. Entenent encert com al fet d’indicar amb exactitud el pronòstic del temps en un lloc determinat. Encert potser seria una paraula massa frívola i que donaria peu a pensar que fer un pronòstic acurat depèn més de l’atzar que de la ciència i la interpretació dels meteoròlegs. Però el cert és que, ens agradi o no, tothom parla d’encerts… i errors.
Els errors són (gairebé) cosa del passat
La meteorologia ha avançat moltíssim i com a prova aquest gràfic.
En aquesta imatge es pot veure l’evolució de l’encert en les previsions meteorològiques fetes pels models meteorològics durant els darrers 35 anys (fins al 2015) a tres (blau), cinc (vermell), set (groc) i 10 (gris) dies vista.
Salta a la vista la clara millora respecte del passat, sobretot amb l’arribada del segle XXI, els nous supercomputadors, els nous satèl·lits, les anàlisis de dades i l’aparició de models mesoescalars, amb un zoom molt gran capaç d’oferir amb detall el pronòstic d’una àrea determinada, han comportat un gran augment de l'”encert” en els pronòstics del temps. Fer el temps abans, era molt més complicat que ara.
▶️Al primer espai del temps de @beteve ja vam sortir al carrer. En Toni Mestres feia màgia passant del plató a exterior en una mateixa seqüència! 🎩 Mireu!
Per molts anys de méteo i també de màgia! #25anysbetevé #arxiubetevé pic.twitter.com/UJYijKVlAo
— btv el temps (@btveltemps) November 4, 2019
Segons Peter Bauer (entre altres autors), en un document publicat a ‘Nature’ l’any 2015, els pronòstics a tres dies vista tenen un encert mitjà proper al 97 %. Es veu al gràfic també una gran diferència al segle XX entre els pronòstics de l’hemisferi nord (NH) i els de l’hemisferi sud (SH), sent molt més acurats els primers. Aquesta diferència es va acabar a finals dels 90, gràcies a l’avanç en les dades d’explotació dels satèl·lits.
Tot i això, hi ha zones sensibles, on el percentatge pot baixar una mica. A dia d’avui, de manera global, un pronòstic a cinc dies a ple segle XXI té la mateixa fiabilitat que tenia un pronòstic a tres dies fa 40 anys i els pronòstics a 10 dies, abans sense fiabilitat, tenen ara una fiabilitat propera al 50 %. Encara baixa, però ja no gens menyspreable.
El Mediterrani, una zona sensible
I una d’aquestes zones sensibles és el nostre entorn Mediterrani.
Una zona de latituds mitjanes, amb un mar tancat i envoltat de muntanyes per tot arreu i en què la circulació general de l’atmosfera té nombroses alteracions que fa que el pronòstic aquí sigui més complicat de fer que, per exemple, al Regne Unit, on és més assequible fins i tot acotar l’hora en què arriba un ruixat gairebé de la mateixa manera que podem saber a quina hora arribarà a Sants un tren que surt de Madrid a una hora determinada i viatja a velocitat constant.
En el cas Mediterrani, el tren, ni sap quan surt ni anirà a una velocitat constant, atesa la complicada orografia del nostre entorn que fa que casa nostra funcioni gairebé com un “món a part”.
L’accés als models gràcies a internet
En tot cas, fer un pronòstic ara és molt més assequible que durant el segle passat, quan el pronosticador amb prou feines tenia accés a la informació via telefònica amb l’agència meteorològica estatal.
#25anysbetevé | Així va començar el primer espai d”El temps del Picó’ @AlfredRPico, un programa emblemàtic que va estar gairebé 10 anys a la graella de @beteve #arxiubeteve https://t.co/gVaPT7Smne pic.twitter.com/8pfVFPQ1Au
— btv el temps (@btveltemps) November 6, 2019
De fet, tampoc no cal anar al segle passat. Qui us escriu aquestes línies recorda anar a principis d’aquest segle XXI a buscar alguns dels models meteorològics al fax de la redacció. I és que internet ens ha canviat la vida.
Ara tenim accessibles per a tothom un seguit de portals on mirar i remenar tot tipus de mapes globals i mesoescalars, que permeten a professionals i aficionats realitzar bons pronòstics.
Nosaltres hem tingut en aquest sentit molta més sort de Mariano Medina, Eugenio Martín Rubio o Antoni Castejón, entre alguns dels professionals mítics que han marcat època en aquesta ciència a la televisió.
Els errors continuaran existint, però la ciència avança… i la meteorologia també.
