L’estudi ambiental en què es basa l’Ajuntament de Barcelona per avaluar l’impacte de la zona de baixes emissions sobre la contaminació de la ciutat assegura que la mesura tindrà “bons resultats” perquè s’estima una baixada dels nivells de concentració en mitjana anual del 11 % de diòxid de nitrogen (NO2) i del 7 % en les partícules (PM10). Aquesta previsió, però, no té en compte la moratòria durant l’any 2020 per als vehicles professionals. Això vol dir que durant el primer any de funcionament de la ZBE els percentatges són més baixos.
Ara bé, amb aquestes previsions sobre la taula, l’informe reconeix que caldrà fer més esforç per reduir els contaminants en determinats punts de la ciutat, les zones més denses i transitades. El gerent de Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament, Frederic Ximeno, ha reconegut a betevé que només amb la zona de baixes emissions “probablement no n’hi haurà prou per complir amb els limits que marca Europa”. Ara bé, recorda que el consistori ha previst un paquet de 52 mesures per reduir la contaminació a la ciutat i que totes sumen. A més, no es descarta “fer accions complementàries” si es constata que no s’aconsegueix millorar de manera significativa la qualitat de l’aire.
Diferència entre immissions i emissions
Aquests percentatges (de l’11 i el 7 %) fan referència a les immissions, les partícules contaminants que queden a l’ambient i que són les que es mesuren a través de les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica. Però l’estudi també mesura les emissions dels vehicles, els gasos que surten directament dels tubs d’escapament. El següent gràfic detalla la variació del nombre de tones anuals d’NO2 i PM10 durant el 2020, amb la moratòria en vigor, i durant el 2021.
Aquest informe de Barcelona Regional s’ha fet analitzant la qualitat de l’aire en dos escenaris possibles: ZBE 2020 amb moratòria i la ZBE 2020 sense moratòria, amb dades de l’any 2017 com a referència.
Renovació del parc mòbil
Una gran part de la reducció dels contaminants serà conseqüència de la renovació del parc mòbil de la ciutat. Barcelona Regional estima que la implantació de la ZBE ha accelerat la renovació del parc mòbil amb vehicles nous o de segona mà amb etiqueta. Això provocarà una reducció total del 15 % en les emissions d’òxids de nitrogen (NOx) si es considera la moratòria d’un any per a vehicles professionals, o del 23 % si no es considera cap tipus de moratòria.
Pel que fa a les emissions de CO2, també s’espera una reducció del 4,6 % amb moratòria i del 5,5 % sense.
Precisament, un dels principals arguments d’entitats com la Plataforma per la Qualitat de l’Aire o Eixample Respira per qualificar la ZBE de Barcelona com a mesura “insuficient” és que només servirà per renovar el parc mòbil de la ciutat, i no per reduir dràsticament el trànsit de vehicles.
Més esforços per millorar la qualitat de l’aire
En les conclusions de l’estudi Barcelona Regional també diu que tot i el retard en la implantació d’una ZBE a Barcelona, la mesura ha comportant la renovació del parc amb vehicles nous EURO VI i híbrids. Per això, assegura que l’ordenança es convertirà en una eina clau. En aquest sentit, remarca que la mesura serà més eficaç quan la moratòria a vehicles profesionals deixi d’aplicar-se.
L’informe conclou que tot i l’entrada en vigor de la zona de baixes emissions, caldrà un esforç més gran per reduir amb més intensitat la concentració de contaminants a la ciutat, especialment en aquelles zones més denses, com ara l’Eixample.
L’experiència d’altres ciutats europees
Les ZBE no són noves a Europa i ja hi ha més de 250 ciutats on funciona algun tipus d’àrea restrictiva per vehicles més contaminants. L’estudi recull l’experiència d’altres ciutats i conclou que tot i que, per norma general, les ZBE suposen una reducció d’emissions de contaminació i una millora de la qualitat de l’aire. Cita l’exemple de Londres amb la LONDON ULTRA-LEZ o la LEZ de Berlín. Però també n’inclou altres on els resultats no van ser els esperats: la primera LEZ de Londres, la de Milà o la dels Països Baixos.
