Fa molts anys que sentim a parlar de l’auge d’internet, les xarxes socials i el consum d’informació a través de diverses plataformes com les tauletes.
Aquest diumenge d’estabilitat anticiclònica us portem una reflexió sobre com els programes meteorològics, sense adonar-nos-en, han esdevingut els espais informatius pioners en el canvi de paradigma del procés comunicatiu.
La producció de l’espai del temps requereix molta informació que ens proporcionen una xarxa molt àmplia d’observadors meteorològics a través dels seus registres diaris i els ciutadans a través de les seves fotografies i vídeos. Aquest fet succeeix des de fa més de dues dècades a casa nostra, de tal manera que la mateixa audiència ha format part activa del procés de producció dels espais del temps. Això es coneix com a “prosumers” (productors i consumidors), l’origen dels quals es remunta a Marshall McLuhan.
En un principi, aquest intercanvi d’informació entre els meteoròlegs i els observadors seguidors del temps es feia de forma més manual o analògica: trucades telefòniques i correus electrònics.
Al llarg dels últims anys, la digitalització dels mitjans i l’aparició de les xarxes socials ha provocat dos efectes: un increment exponencial dels ulls per poder captar fenòmens meteorològics i una immediatesa absoluta per rebre aquesta informació d’arreu del territori.
Aquesta bidireccionalitat en el procés comunicatiu en l’àmbit meteorològic s’ha propagat en tots els àmbits mediàtics, de tal manera que actualment la societat se sent més implicada quan consumeix televisió, ja que pot aportar-hi la seva a través de les seves xarxes socials.
Així doncs, tots els observadors, seguidors i col·laboradors del temps de betevé són “prosumers”: esdevenen part imprescindible de la nostra feina i sense ells l’espai del temps no tindria la pluralitat de registres ni la riquesa de fotografies que tenim actualment.
