L’extrema suavitat és la protagonista de la tardor a Europa. A l’altra banda de l’Atlàntic la situació és ben diferent i, fins i tot, alguns indrets podrien superar alguns rècords històrics… de fred. Les dues cares d’un mateix hemisferi. Les dues costes d’un mateix oceà.
Suavitat a Europa, tret de les repúbliques bàltiques
La situació zonal habitual continua portant temperatures molt suaus a Europa, associades al vent de sud i sud-oest que acostumen a acompanyar aquest tipus de borrasques.
Només el sud dels països escandinaus, les repúbliques bàltiques i algunes zones del nord-est continental tindran fred aquests dies, mentre que la resta d’Europa continuarà amb unes temperatures benignes que, en el millor dels casos, aspiraran simplement a apropar-se al que seria habitual.
Tot i això, la setmana comença amb temperatures molt més altes del que seria esperable a molts països a tocar del mar del Nord. Aquests dies, sense anar més lluny, París o Viena han superat alegrement els 15 ºC.
Fred extrem als Estats Units i el Canadà
A l’altra banda de l’Atlàntic la situació és ben diferent. S’ha parlat molt de l’excepcionalitat càlida de l’Àrtic, però el cert és que també hi ha una excepcionalitat freda.
L’ambient de cru hivern ja ha visitat els darrers dies bona part dels Estats Units i el Canadà i, en perspectiva, tenen una nova i duríssima irrupció d’aire fred d’origen àrtic a mitjans d’aquesta setmana.
Els models de predicció estimen temperatures entre 10 i 15 ºC per sota de la mitjana i l’índex EFI (extreme forecast index), que marca l’excepcionalitat o no d’un esdeveniment meteorològic, indica la possibilitat que es puguin superar alguns rècords històrics de fred, especialment a la part central dels Estats Units.
En aquest sentit, la NOAA ja avisa de la possibilitat elevada que les temperatures quedin aquesta setmana molt per sota del que seria habitual, amb una anomalia negativa que s’estendrà a gairebé tota la resta del país.
Més fred a Texas i el nord de Mèxic que a Barcelona
Tot i que és una situació que es dona amb més freqüència de la que pensem (a més a més, tenen climes diferents), aquests dies tindrem temperatures més baixes a la costa de Texas o al nord de Mèxic que a Barcelona.
I això quan indrets com Houston, Corpus Cristi o Nova Orleans (a Louisiana) tenen una latitud que equivaldria a la de les illes Canàries.
Aquestes zones costaneres del sud dels Estats Units o el nord de Mèxic podrien registrar els propers dies temperatures mínimes de menys de 5 o 6 ºC i màximes de menys de 15 ºC, un fet que encara no ha passat cap dia d’aquesta tardor a Barcelona i que no sembla que hagi d’arribar aviat. De fet, els registres esperats en aquelles zones serien equivalents a un dia intens d’hivern a casa nostra.
La Niña i la geografia, les claus d’aquesta diferència
En aquesta diferència entre les dues bandes de l’Atlàntic hi juga molt la geografia, la posició respecte del fred i la circulació general atmosfèrica, que fa que el centre i l’est de Nord-amèrica siguin notablement més freds que la costa atlàntica europea. Això fa que, entre altres coses, sigui molt més freqüent que nevi i faci fred a Nova York que a Lisboa o Barcelona, situades a la mateixa latitud.
I en aquest fet també hi tenen un paper molt important els corrents marins. D’una banda, el del Labrador, que porta aigües fredes a la costa est.
I, de l’altra, els corrents del Niño i la Niña, que tot i que es donen a la costa del Pacífic sud-americà, tenen una teleconnexió directa amb el temps que passa en altres indrets del planeta, com al nord del continent americà.
Aquest any continuem en situació de Niña. Aigües més càlides del que és habitual afecten la costa de l’Equador, el Perú i Xile, i comporten una ondulació més profunda del jet polar als Estats Units i el Canadà, on les entrades de fred poden ser més potents i arribar a més estats.
Aquesta teleconnexió es va perdent a Europa i molt especialment al Mediterrani, on no hi ha evidències que la Niña i el Niño afectin directament el temps que tenim.
