La diferència entre els parterres que no es reguen per les restriccions, completament secs i amb l’herba morta, i els que s’estan mantenint verds amb aigua freàtica és abismal. Un dels casos més evidents és el de la Gran Clariana de les Glòries i els seus entorns, que tot i la sequera es conserven més que saludables, mentre que a pocs metres els parterres de la Meridiana tocant al Parc de l’Estació del Nord estan completament engroguits.
Fa sis mesos que Barcelona va deixar de fer servir aigua potable per regar els parcs i jardins a causa de la sequera. Com és possible que, passat tot aquest temps, parcs com el de la Ciutadella o el del Nord continuïn ben verds? La clau la tenen els aqüífers que hi ha sota la ciutat. Són com grans llacs subterranis amb una capacitat equivalent a una sisena part del pantà de Sau quan és ple. Amb aquesta aigua freàtica, segons ha assegurat a betevé l’Ajuntament, sí que està permès regar.
Part d’aquesta aigua està connectada a sistemes de reg com el gota a gota i els aspersors. A més, des que hi ha el decret de sequera, l’Ajuntament ha desplegat per primera vegada una xarxa de 22 camions cisterna que aprovisionen d’aigua freàtica uns 300 vehicles. Són els encarregats de dur a terme el reg de supervivència, el mínim indispensable per evitar que morin plantes i arbres. Tot i aquest reg i encara que sigui difícil de veure a simple vista, la sequera està afectant els arbres de la ciutat. La pèrdua de l’escorça dels plàtans al juny en va ser una prova i, també, l’estat de les palmeres que estan patint estrès hídric i algunes que s’han tallat per precaució.
