Foto: CSIC

(ACN / Redacció) Alerta per un estudi de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB) que ha identificat prop de 250 espècies de plantes exòtiques en una zona de poc més de tres quilòmetres de Montjuïc. Aquesta àrea es concentra la quarta part de tota la flora estrangera que viu a Catalunya, o el que és el mateix, hi ha més espècies de plantes exòtiques que una ciutat com Roma, que té 1.200 km².

“La situació és alarmant“, ha comenta Neus Ibáñez, primera autora de l’estudi i investigadora de l’IBB. L’experta avisa que Montjuïc s’està convertint en una porta d’entrada d’aquesta mena de plantes a Catalunya i Europa. Aquest fet comporta una pèrdua de biodiversitat a escala global pel seu impacte negatiu en provocar o agreujar la destrucció d’hàbitats naturals i el desplaçament o l’extinció d’espècies natives. 

Entre les espècies poc exòtiques que s’han identificat hi ha algunes de les invasores més agressives de la conca del Mediterrani, com ara l’ailant, que domina ja el vessant nord-est de la muntanya; o el seneci heura.

Amb tot, Montjuïc no només és un punt on s’hi estableixen moltes espècies invasores sinó que, sovint, també és el punt d’entrada i expansió de moltes espècies a Catalunya i fins i tot a Europa. De fet, aquesta mena de “laboratori natural” es podria acabar repetint a d’altres muntanyes urbanes properes com el Parc dels Tres Turons o Collserola. “Una possible mesura per la contenció i el control seria la implementació d’accions d’eradicació, com a mínim, de les espècies més invasores, proposa Ibáñez.

Causes múltiples i diverses

Segons els experts, les causes que expliquen l’enorme concentració d’espècies introduïdes a Montjuïc són múltiples i variades, però es poden agrupar en quatre grans tipus. La primera és el gran nombre de jardins que esquitxen la muntanya, molts dels quals construïts amb motiu de l’exposició universal de l’any 1929, però d’altres de molt més moderns, com ara el jardí de suculentes Mossèn Costa i Llobera o el Jardí Botànic de Barcelona. Moltes de les plantes que es cultiven es poden escapar i assilvestrar a llocs propers.

La segona causa és la proximitat de la muntanya a diverses vies d’entrada accidental d’espècies exòtiques invasores, especialment el port marítim i l’aeroport. La tercera és la progressiva antropització de la muntanya amb la construcció de diverses infraestructures, a més dels esmentats jardins, com ara museus, multitud d’instal·lacions esportives i, fins i tot, un parc d’atraccions (avui desmantellat). Els responsables de l’estudi també destaquen el desenvolupament del barraquisme a la muntanya, amb un important efecte per a la introducció de plantes foranes i que, al punt més àlgid, va acollir una població de més de 50.000 persones a finals dels anys 50. Com a darrera causa, hi ha el nombre de visitants de la muntanya. 

Un procés que anirà en augment

Els investigadors han assenyalat que l’entrada d’espècies exòtiques a través de Montjuïc és un procés que, lluny d’aturar-se, s’anirà incrementant, en gran part afavorit pel fort impacte humà i els efectes del canvi climàtic.

Bellver ha considerat que Montjuïc podria considerar-se una mena de “laboratori” natural per a les invasions biològiques i, potser, un model del que es pot acabar repetint en altres muntanyes urbanes de l’àrea metropolitana, com per exemple al Parc dels Tres Turons o la mateixa Collserola. Tal com explica la investigadora Neus Ibáñez, “una possible mesura per a la contenció i el control de la flora exòtica a la muntanya de Montjuïc seria la implementació d’accions d’erradicació de, com a mínim, les espècies més invasores (com ara l’ailant)”.