Mireia Banqué, tècnica de recerca del CREAF, i Francisco Lloret, investigador del mateix centre i professor de la UAB, van comparèixer al Parlament de Catalunya, a la Comissió de Prevenció i Gestió dels Incendis Forestals per compartir la seva visió sobre l’estat dels boscos catalans i les claus per millorar la seva gestió.
Actualment els incendis forestals no són l’única causa de mort massiva d’arbres, també ho són la calor i la sequera.
Els boscos catalans cada cop moren més per sequera
Els incendis forestals no són l’única causa important de mort dels nostres boscos, també ho és l’augment de les onades de calor, la falta de pluja i la presència de masses forestals joves, poc resilients a aquestes condicions extremes.
Les dades de mortalitat forestal a causa de la sequera i la pèrdua de fulles dels boscos són cada cop pitjors. L’any 2022 l’afectació a Catalunya va ser de més de 30.000 hectàrees i la previsió per aquest 2023 és també molt preocupant.
Ens ha de preocupar la mort per sequera dels nostres boscos igual o més del que ens preocupen els futurs incendis”
Les dades presentades al Parlament pels experts del CREAF corresponien al darrers informes del projecte Deboscat.
Boscos joves i massa densos
Segons Paco Lloret, cal gestionar uns boscos que són majoritàriament adolescents, es a dir, joves i amb una vegetació massa contínua fruit de la repoblació de conreus i zones ramaderes abandonades, o d’àrees cremades fa dècades. Segons Lloret, aquesta edat juvenil dels boscos comporta problemes: augmenta el risc de mort per sequera (pel fet que la competència per l’aigua es multiplica amb tants arbres), i implica més combustible disponible per a la ràpida propagació del foc quan la massa forestal s’asseca.
Bosc més enllà de la fusta
El foc forma part de l’ecosistema mediterrani. Segons Lloret, no podem extirpar el foc, “però sí que podem reduir el seu impacte i el risc que es propagui descontroladament”. Per fer-ho, destaca que cal tenir en compte que no tots els boscos són iguals. “N’hi ha de més secs, de més humits, amb espècies diferents o amb diferent règim de propietat i ús”. No hi ha una solució única per tot ells.
Banquè, en aquesta línia, afegeix que a banda dels boscos, també tenim una situació socioeconòmica diferent a cada lloc.
La gestió forestal dels boscos ha de tenir en compte què necessitem de cada bosc i evitar explotar-lo de forma intensiva.
La història ens demostra que si extraiem tota la fusta d’un bosc o l’omplim de turistes, s’esgota i es desequilibra”
Banqué afegeix que no hem de buscar només la productivitat del bosc, necessitem boscos equilibrats, capaços de ser multifuncionals i que puguin oferir varis serveis alhora.
Com podem tenir boscos més resilients?
Una bona teràpia per fer que els boscos siguin més resilients és potenciar-ne la seva diversitat. Banqué insisteix en el fet que els boscos no són una postal estàtica, sinó que són dinàmics i s’adapten a diferents situacions.
Com més diversitat de fauna i flora, paisatges i tipus de bosc tinguem, més probable és que els boscos sobrevisquin a les condicions canviants que tenim i que tindrem en el futur.
Els boscos madurs són boscos altament biodiversos. Els investigadors del CREAF recorden que un dels problemes dels boscos de Catalunya és que són joves, i alhora poc productius per la seva naturalesa mediterrània. Afavorir la seva maduresa pot ajudar a augmentar-ne la biodiversitat i la resiliència.
Els boscos madurs són molt escassos actualment a Catalunya.
