Un estudi ha detectat al Parc Natural del Montseny la presència de compostos químics provinents del trànsit de Barcelona. La investigació ha estat elaborada per l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC, conjuntament amb el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

Segons el treball, publicat a la revista científica ‘Atmospheric Environment’, “aquests compostos s’originen a Barcelona i són transportats per les brises marines fins al Montseny, a 50 quilòmetres de la ciutat”.

Un resultat inesperat

Ana María Yáñez-Serrano, autora principal de l’estudi i investigadora de l’IDAEA-CSIC, explica que l’objectiu inicial de la recerca era determinar quin efecte tenia sobre les persones respirar les aromes d’un entorn natural com el Parc Natural del Montseny. Per aquest motiu, van recollir mostres de l’aire localitzat a un metre i mig del terra en tres períodes, entre els mesos de juny i novembre del 2019.

Durant el treball de camp, però, es van trobar amb un resultat inesperat. Des de les nou del matí fins a les cinc de la tarda, degut a l’efecte del vent, hi havia una gran influència de masses contaminants. D’aquesta manera, l’estudi va revelar “la concentració que hi ha d’aquestes molècules provinents de Barcelona i com aquesta contaminació es barreja amb els compostos orgànics volàtils que emeten els boscos del Montseny de forma natural”.

Segons els investigadors, la barreja d’aquests dos elements pot acabar “modificant la composició química atmosfèrica i afavorint, així, la producció d’ozó i aerosols”. Yáñez també assenyala que aquest fenomen pot afectar altres processos com la pol·linització.

Ozó troposfèric al Montseny

La investigadora destaca que existeixen dos tipus d’ozó. D’una banda hi ha l’ozó estratosfèric, que és important per mantenir la capa d’ozó. En canvi, l’ozó troposfèric és el que es troba a prop de la superfície i pot ser perjudicial tant per a les plantes com per als éssers humans, els animals o la producció agrícola.

De fet, l’ozó troposfèric no es genera a partir d’una sola font, sinó que es produeix a partir de reaccions químiques a l’atmosfera. És el que succeeix quan es barreja el diòxid de nitrogen provinent dels vehicles amb els compostos volàtils orgànics.

Yáñez assenyala que, tot i que encara no coneixen “com afecta això la salut humana, la fauna o la flora”, “en futures recerques podrem veure l’impacte negatiu que té l’activitat humana en zones protegides“.