El mes d’agost d’enguany sembla que arribarà amb un ambient més fresc del que seria habitual. Una anomalia que podria fer que, en còmput global, l’agost d’enguany acabi amb una temperatura mitjana per sota del que seria habitual.
L’agost, el mes més calorós de l’any
L’agost és, actualment, el mes més càlid de l’any.
En poques dècades ha aconseguit desbancar el juliol d’aquesta primera posició, un lideratge que semblava impossible durant la segona meitat del segle XX, quan el mes d’agost tenia de mitjana un grau menys que el juliol.
El mes d’agost és tradicionalment un mes calorós i molt xafogós. Les temperatures màximes a l’Observatori Fabra són lleugerament inferiors als 30 ºC de mitjana, mentre que les mínimes queden ja de mitjana a tocar dels 20 ºC.
Les dades són similars a l’aeroport del Prat (dades AEMET), on la mitjana de les màximes queda en 28,5 ºC mentre que les mínimes en 20,2 ºC per al període 1950-2020.
L’agost, el mes que comença a fer baixada
Però si sou de les persones a qui no us agrada la calor, l’agost és el mes en què comencem a fer baixada.
La tradicional canícula que abasta del 15 de juliol al 15 d’agost té el seu punt culminant a finals de juliol.
Tot i que de mitjana la calor intensa s’allarga fins a la Mare de Déu d’agost, el cert és que estadísticament la segona quinzena ja acostuma a ser més benèvola.
Estadísticament, de mitjana, la temperatura cau dos graus entre l’1 i el 31 d’agost, tot i que és cert que a causa del canvi climàtic i l’illa de calor urbana, aquest descens parteix cada vegada de valors més elevats.
Les tempestes d’agost… una “espècie” en perill d’extinció?
Qui ja té una edat recordarà el mes d’agost com el mes de les primeres tamborinades que anunciaven el final de l’estiu.
Però això també sembla haver canviat radicalment en les darreres dècades.
Si en el període 1961-1990 la pluja mitjana del mes d’agost representava una mica més de 50 litres del còmput anual a Barcelona, aquesta dada ha passat només als 32,4 litres per al període 1991-2020.
Un descens de prop del 40 % en una pluja que sembla desplaçar-se cada cop més cap al setembre, que ha vist com la seva pluviometria ha augmentat notablement.
Tot i això, l’agost encara és capaç de deixar-nos grans aiguats, com els de l’any 2018.
Temperatures extremes del mes d’agost
A l’Observatori Fabra la temperatura màxima registrada mai en un mes d’agost va ser de 38,4 ºC l’any 2003 en una onada de calor que semblava no acabar-se mai. Un registre que, tard o d’hora, amb molta probabilitat, s’acabarà superant.
En el cas de l’aeroport del Prat (AEMET) la dada més alta registrada mai es va donar en un flaix de calor de finals d’agost del 2010, quan es van superar els 37 ºC i es van fregar els 40 ºC a diversos barris de Barcelona (tot i que no en el cas de l’Observatori Fabra). Aquell 27 d’agost del 2010 té el rècord absolut de temperatura anual a l’aeroport, però també en altres barris de la ciutat.
Igualment sonada és la mínima històrica del mes d’agost, del dia 8 de l’any 1984, amb uns inversemblants 11 ºC registrats a l’Observatori Fabra acompanyats d’una forta tempesta. Sembla gairebé inconcebible assolir aquests registres en el context actual de canvi climàtic.
La pluja i la clàssica irregularitat mediterrània
Pel que fa a la pluja, l’agost és mes d’aiguats sonats a casa nostra.
Trobem diversos episodis de més de 50 litres en un sol dia a l’Observatori Fabra, destacant per damunt de tots els 113,6 litres del 21 d’agost del 1926.
Però com tota la resta de l’any, es tracta d’un mes amb moltíssima irregularitat i trobem mesos d’agost en què gairebé han caigut 200 litres mensuals (un terç del total anual), així com alguns anys en què amb prou feines ha arribat a ploure. La irregularitat, un clàssic del nostre clima.
