El juliol del 2011 va ser força diferent del d’enguany: de calor en va fer poca i de pluja en va caure força més de la que tocava. A l’Observatori Fabra, la temperatura mitjana va ser fins a dos graus inferior a la normal.
El juliol, que estadísticament és el mes més sec de tot l’any, va finalitzar amb registres extraordinaris de precipitació, d’entre 100 i 150 litres per metre quadrat a Barcelona gràcies a diversos episodis de pluja intensa. L’episodi més rellevant va ser, sens dubte, el del 30 de juliol.
La causa de l’anomalia d’aquell juliol van ser el pas de diverses borrasques atlàntiques i la posterior entrada de vents del nord, que es van encarregar de mantenir a ratlla la calor.
Més de 50 litres a la ciutat i ratxes de vent de més de 100 km/h al Tibidabo
El dissabte 30 de juliol va ser una jornada especialment inestable. La presència d’aire fred a les capes mitjanes de la troposfera va afavorir la formació de nuvolades potents a partir de mig matí. Abans del migdia es van iniciar les primeres tronades cap als Prepirineus, sectors de la Catalunya Central i del sud de Girona.
Les tronades van anar viatjant cap al sud al llarg de la tarda i, finalment, van entrar a Barcelona procedents del Maresme i el Vallès Occidental. La tempesta va arribar cap a les cinc de la tarda a la ciutat, acompanyada d’aparat elèctric, calamarsa i fortes ventades. Les ratxes de vent van assolir màxims de fins a 114 km/h a l’Observatori Fabra, 73 a la Zona Universitària o 69 km/h al Raval.
Els registres de precipitació van arribar fins a 59 litres per metre quadrat a la Zona Franca, 54 litres per metre quadrat a l’estació del Meteocat emplaçada al Raval, 28 a l’Observatori Fabra o 22 litres per metre quadrat a la Zona Universitària.
Desenes d’incidències a causa de la pluja i el vent
Les fortes ratxes de vent van fer caure diverses palmeres al passeig de Colom. Això va obligar a tallar durant dues hores aquesta via.
Les incidències van ser molt notables en el conjunt de la ciutat. A la part alta de la ciutat la ronda de Dalt va quedar intransitable durant una bona estona a causa de l’acumulació d’aigua a la calçada.
El front marítim també va ser una zona especialment perjudicada per l’aiguat, on diversos pescadors van haver de ser rescatats. Les inundacions van obligar a tancar també una part del Maremagnum i l’Ajuntament de Barcelona va haver d’activar el Pla d’actuació d’emergència municipal per insuficiència de drenatge.
Els Bombers van haver d’atendre més de 230 avisos per inundacions.
Una tempesta va tancar l’aixeta fins a finals d’octubre
El clima mediterrani es caracteritza per ser altament irregular: o bé plou molt o bé passen molts mesos sense caure ni una gota.
Curiosament, la tempesta del 30 de juliol va tancar l’aixeta de la pluja. Aquell va ser el darrer episodi notable de precipitació a Barcelona durant molt de temps.
L’agost del 2011 va tornar a ser sec i sense cap tempesta. Només van caure 0,8 litres per metre quadrat al Fabra, i novament va ser més calorós del normal.
Al setembre també va ploure molt poc, tan sols set litres per metre quadrat. El mes va finalitzar amb una temperatura mitjana gairebé dos graus superior a la del juliol i 2,8 ºC per sobre de la normal. Va ser el segon setembre més càlid anotat des del 1914 i fins aleshores.
A l’octubre va continuar fent molta calor, es va registrar una màxima de 32,4 ºC el dia 12, el registre més elevat anotat fins llavors al Fabra. Aquell mes va finalitzar amb una temperatura 3,2 ºC superior a la normal.
A finals d’octubre, per fi, es va tornar a obrir l’aixeta i la pluja va acabar deixant 81 litres per metre quadrat. Al novembre van ser fins a 202 litres per metre quadrat.
