Els Alps juguen sempre a una altra lliga pel que fa a les nevades. La seva posició estratègica, les dimensions i l’altitud de les serres i massissos, així com la latitud on s’emplacen, fan que les nevades siguin habitualment abundants i més freqüents que als Pirineus. Malgrat això, la cobertura de neu aquests dies també és molt més minsa de l’habitual, tant que a principis de febrer s’ha batut el rècord de mínima extensió registrada en aquesta època de l’any.
L’extensió mínima de neu a principis de febrer des que se’n tenen mesures
L’aplicació de multitemp permet veure quina és l’àrea actual de cobertura de neu als Alps en comparació amb els registres climàtics de 30 anys. Les dades de la capa de neu actual s’obtenen a partir de les imatges del satèl·lit Terra de la NASA (Modis).
Segons aquest aplicació, la cobertura de neu actual a principis de febrer (línia vermella) es troba per sota el mínim del període climàtic analitzat (30 anys). El valor de cobertura de neu actual (0,417) marca un rècord de mínim per a les dates i es troba molt per sota la mitjana del mateix dia (línia blava central).
Un fet curiós és que tot just fa unes poques setmanes, l’11 de gener, la cobertura de neu es trobava molt per sobre la mitjana (0,734). La cobertura de neu aquell dia voltava el percentil 75, és a dir, la cobertura de neu era superior a la del 75 % dels anys analitzats.
La fusió de neu ha estat doncs espectacular les darreres setmanes. La presència i persistència d’un gran anticicló càlid (el mateix que ens ha afectat a nosaltres) ha implicat temperatures anòmales i absència de gelades moltes zones de muntanya dels Alps.
Malgrat aquest panorama de poca neu, els mapes del temps són força optimistes de cara als pròxims dies als Alps. El pas de diverses borrasques atlàntiques profundes entre divendres i mitjans de la setmana vinent afavoriran les precipitacions i que la neu torni a fer acte de presència en aquesta zona, encara que sigui només durant uns quants dies abans no torni l’anticicló.
Molt poca neu als Pirineus
Fa setmanes que no neva als Pirineus, des de mitjans de gener, i la presència i persistència de l’anticicló ha fet molt mal al mantell nival. La neu s’ha fos a marxes forçades en pocs dies a causa de l’ambient de primavera avançada que s’ha viscut a l’alta muntanya, amb registres de temperatura propis del mes de juny alguns dies.
Actualment, el Pirineu i el Prepirineu Orientals estan pràcticament pelats. La neu és fa més visible cap al Pirineu Occidental i sobretot al vessant nord, tot i que amb molta menys quantitat de la que tocaria per a l’època de l’any.
Segons el gràfic de cobertura de neu de l’aplicació de multitemp, la cobertura actual a principis de febrer (línia) també és la més baixa registrada, en aquest cas com a mínim del període 2001-2019, anys amb els quals se’n fa la comparativa. Les dades de la capa de neu s’obtenen també a partir de les observacions del satèl·lit Terra (NASA).
Les nevades previstes pels pròxims dies maquillaran una mica el paisatge, tot i que malauradament no sembla que hagin de ser gaire abundants fora del vessant nord.
L’Atles, sense gens de neu
L’Atles recorre el nord-oest d’Àfrica al llarg de més de 2.000 km i separa la zona de clima mediterrani, més verda i plujosa al nord, de la regió sahariana, situada al sud.
L’ Atles divideix en diverses estructures: l’Alt Atles, on trobem la màxima elevació (Toubkal, 4167 m); l’Anti Atles (3.304 m), massís de menor altura situat al sud de l’anterior; l’Atles Mitjà (3.340 m), al nord de Marroc: l’Atles Tell (2.308 m), a Algèria i Tunísia, i l‘Atles saharià (2.236 m), al nord d’Algèria.
Aquesta gran serralada se situa a baixa latitud, entre 30 i 35 graus de latitud nord, en una zona on hi ha el cinturó d’anticiclons subtropicals i on el temps acostuma a ser-hi molt estable al llarg de l’any.
La neu només hi cau en algunes ocasions a l’hivern, tot i que a vegades pot fer-ho de forma abundant. Les borrasques atlàntiques que circulen a baixa latitud poden afavorir sobretot a l’hivern l’arribada de precipitacions. També algunes borrasques mediterrànies deixen neu al nord de la serralada (sobretot cap a Algèria i Tunísia) i, a vegades, la presencia d’embossaments d’aire fred procedents del nord (DANA) poden afavorir la formació de ruixats o tempestes que poden deixar pluja o neu.
La imatge del satèl·lit Terra de la NASA mostra actualment absència total de neu a tota la serralada, fins i tot cap a l’Alt Atles, on s’emplacen les majors elevacions. Es tracta d’una estampa que aquí no és inusual, a diferència del que passa actualment als Pirineus.
Probablement la neu acabi arribant en un moment o altre a l’Atles abans no arribi l’abril en aquest sector, tal com ja ha passat en nombroses ocasions abans.
