La banda sonora generada pel cant dels ocells és cada cop “més simple i poc heterogènia”, segons un estudi en què ha participat el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF, atribueix aquest fenomen a “la disminució d’espècies d’aus” i als canvis en la composició de les seves comunitats”, provocats en gran part pel canvi climàtic, segons les conclusions de l’informe.

Quina és la salut dels boscos catalans en el context del canvi climàtic?

El treball ha estat publicat aquest dimarts a la revista ‘Nature Communications’ i reconstrueix els paisatges sonors de més de 200.000 llocs d’Europa i l’Amèrica del Nord els darrers 25 anys. Això s’ha aconseguit gràcies a una nova tècnica desenvolupada per un equip internacional d’investigadors, que combina dades de seguiment d’aus obtingudes mitjançant observacions de ciència ciutadana amb enregistraments d’espècies individuals a l’aire lliure.

L’estudi apunta que la pèrdua sonora no es produeix només des d’un punt de vista quantitatiu, sinó també qualitatiu. En aquest sentit, Catriona Morrisson, investigadora de la Universitat d’East Anglia (UEA) i responsable de les anàlisis, en posa com exemple “la pèrdua d’una espècie com la busquereta dels salzes, que entona un cant ric i intricat”, perquè això té “un impacte més gran que una espècie de còrvid o gavina estrident”.

La investigació assenyala que “els sons naturals faciliten la nostra connexió directa amb la natura, i fa temps que la ciència ha posat en evidència que el cant dels ocells millora la nostra salut física i benestar psicològic”. En aquest sentit, l’estudi publicat a ‘Nature Communications’ s’orienta a “augmentar la consciència d’aquestes pèrdues de forma tangible i relacionable i demostrar el possible impacte en el benestar humà”.