Són quarts de 12 del matí d’un 24 de juliol. A la ciutat de Barcelona fa calor, la xafogor també es fa notar i el termòmetre assenyala 27 graus amb una humitat del 65 %. La temperatura és alta, però es tracta, en qualsevol cas, d’un valor del tot habitual de la canícula de l’estiu a prop del mar. El que no és tan normal és que al mateix moment -abans del migdia- a Hèlsinki s’enregistri la mateixa temperatura que a Barcelona, o que n’anotin 30 ºC a Estocolm.
Situació de bloqueig anticiclònic al nord d’Europa
La calor d’aquest dimecres a bona part del nord i el centre d’Europa no és un fet puntual, fa setmanes que s’allarga, mesos en alguns indrets.
La causa n’és la persistència des de fa temps d’un potent anticicló centrat entre la península escandinava i el nord de les illes britàniques. Les altes pressions han implicat una situació inversa de l’habitual, de bloqueig de les masses d’aire en aquell entorn.
El resultat de tot plegat ha estat la manca de pluges freqüents i més calor de la que tocaria en països del nord i el centre d’Europa, però calor moderada i més pluja de la normal en algunes zones del sud del continent, especialment a l’oest de la península Ibèrica.
Une anomalie de +10°C au nord de la #Scandinavie sur les 7 derniers jours, via https://t.co/HZi0Lu6DoS pic.twitter.com/BlsMkirlOE
— Meteos (@Meteos_) 22 de julio de 2018
Sequera i incendis forestals
La setmana passada es van superar els 30 graus dins del cercle polar àrtic, per damunt de 66 graus de latitud nord.
A la localitat de Kevo, per exemple, al nord de Finlàndia, van anotar un rècord històric a Lapònia amb una màxima de 33 ºC. Les altes temperatures han afavorit la propagació de desenes d’incendis forestals durant últims dies a Suècia, on ha fet falta l’ajuda de reforços per controlar-los. Els focs no han estat exclusius d’aquest entorn, també n’hi ha hagut en altres països nòrdics.
La sequera també afecta les illes britàniques. Al Regne Unit, de forma global, entre el primer dia del juny i el 16 de juliol només s’han recollit 47 litres per metre quadrat de precipitació, un valor molt per sota la mitjana. L’inici de l’estiu ha estat el més sec com a mínim des del 1961, any d’inici de recollida de dades. Al darrere hi hauria el 2013, amb 59 litres per metre quadrat.
Les imatges de satèl·lit mostren els efectes de la calor i la manca d’aigua. Els boscos, prats i sembrats es veuen ressecs, lluny del que seria normal en un estiu anglès.
You can’t help but have noticed the lack of rain in many areas over the last 10-12 weeks. It’s even changed the way the UK looks from space! pic.twitter.com/T4Cjm8GMH3
— Met Office (@metoffice) 18 de julio de 2018
Pocs canvis a la vista
Malauradament, els mapes a curt i mitjà termini mantenen la persistència de l’anticicló al nord d’Escandinàvia, com a mínim fins a principis d’agost, un fet que continuarà evitant l’arribada de pluges generals i d’un descens del termòmetre en aquell entorn.
Més enllà, els mapes estacionals albiren un mes d’agost amb temperatures més altes de l’habitual al centre i el nord del continent, i pluges per sota la mitjana en alguns sectors.
